Patrimonialment parlant, la tor-re carlina de Santa Caterina (s. XIX) no és res de l'altre món. Amb això, els historiadors consultats per Regió7 hi estan d'acord. Ara bé, quatre dels cinc amb què ha parlat aquest diari consideren poc adequat que s'hagi c0nvertit en un contenidor d'antenes. Actualment n'hi ha una dotzena, que treuen el cap per damunt de la petita construcció circular i comparteixen espai amb la senyera que la presideix. Tots cinc consideren que l'entorn on es troba està molt abandonat i que caldria treure-hi més partit. Entre altres motius, perquè és una icona del paisatge manresà i un mirador privilegiat.
Precisament dins les obres programades en el projecte Manresa 2022, l'Ajuntament va anunciar fa poc que farà millores a Santa Caterina. No seran gran cosa. S'arreglaran murs de pedra seca i en millorarà la senyalització. L'any passat hi va instal·lar un faristol amb una foto explicativa de les vistes, les mateixes que va gaudir sant Ignasi quan va arribar a Manresa.
Els anys setanta del segle passat, com va informar aquest diari fa poc (vegeu edició del dia 25 d'octubre), es va començar a utilitzar la torre de Santa Caterina com a contenidor d'antenes i, al cap dels anys, n'hi han afegit, sobretot municipals -Ajuntament i Aigües de Manresa. La darrera, la hi van posar al principi del 2000. Es tracta d'antenes de radiofreqüència i Wi-Fi. La raó primordial per triar aquest punt és l'alçada de l'emplaçament, que el fa ideal.
La historiadora Maria Gemma Rubí no veu incompatible l'ús actual de la torre amb el seu passat històric. El justifica pel tema de l'alçada. «No em fan nosa. És un lloc elevat i és normal que pugui servir per a aquesta finalitat». La resta d'historiadors consultats no pensen igual. Tant Francesc Serra com Jordi Bonvehí, Roser Parcerisas i Francesc Comas opinen que no és l'ús més idoni.
«Fa mal efecte»
Francesc Serra pensa que «fa mal efecte» i que «el problema és que l'entorn està poc cuidat. Si s'arreglés, fos visitable i hi anés més gent, o estigués enmig d'una ruta de pas», creu que potser ens ho miraríem amb ulls més crítics.
En el tema de l'entorn de la tor-re i que caldria tenir-lo més cuidat coincideixen els cinc historiadors. Per a Rubí, s'hauria d'enjardinar i «fer pedagogia perquè la gent ho conegui». Serra hi afegeix que «caldria recuperar aquest espai per a la ciutat com una ruta urbana i, si hi passa la gent, tindrà un sentit». Recorda que la petita construcció «es veu des de molts llocs i és un bon mirador». Tot i no ser un element de molt interès, «de valor històric en té perquè forma part de la guerra Carlina».
Jordi Bonvehí en destaca que «és una fortificació que es veu des de molts llocs de Manresa. Un referent visual». Està d'acord amb Serra en el sentit que, com que està en un lloc poc freqüentat, «ningú no es queixa» i critica que s'hi hagin posat antenes «com si fos la paret d'un carrer de Manresa». A més a més, retreu a l'Ajuntament que gasti diners en el Camí Ignasià i no s'hagi preocupat de posar-hi un pal metal·litzat on traslladar les antenes. Alhora, fa notar, «no deixa de ser un exemple dels canvis d'usos dels edificis antics». Com convertir la Fàbrica Balcells en el Conservatori Municipal de Música, assenyala.
Ell també opina que caldria teure més profit de l'entorn, cosa que està segur que s'aconseguiria si hi muntessin algun negoci de restauració, amb zona d'esbarjo i un pàrquing arreglat «perquè hi anés gent». Apunta que a Manresa hi ha un altre cas semblant, que és el parc del Castell (Puigterrà), també molt infrautilitzat.
Roser Parcerisas opina que «no hi hauria d'haver tantes antenes» i que «s'hauria de buscar un altre lloc per posar-les». La torre «no és gaire antiga, perquè és de l'època Carlina, del XIX, però, com a lloc, hi havia hagut un convent i al segle XVI una església. És un espai emblemàtic i caldria conservar-lo». Així mateix, recorda que «fa 50 anys o menys, la gent hi anava molt a peu. Era el típic lloc per fer una caminada dels escolars». Creu que se n'hauria de treure més partit com a mirador, i recorda que el fet que la torre es vegi arreu és una manera de projectar la imatge de ciutat. Tenir-la plena d'antenes potser no és la millor.
Endreçar el lloc
Francesc Comas és clar a l'hora de valorar aquest ús de la torre. «Evidentment, caldria treure les antenes de telecomunicacions i posar-les en un altre lloc perquè la torre forma part del reduït patrimoni que ens ha quedat de les guerres carlines». En concret, recorda, «només ens queda la base del fortí de Santa Isabel i alguns murs de reforç que es van fer a les muralles, com a la zona de Sant Domènec, però que es van tapar amb la urbanització de la plaça». Per a ell, «una possible utilització seria endreçar el lloc i posar a l'interior de la torre una sèrie de plafons». Com la resta, destaca que «és un dels punts panoràmics de l' skyline manresà».
