Ampans va inaugurar a Manresa el darrer dels seus projectes d´integració de persones amb discapacitat, un supermercat franquiciat de Caprabo amb què dóna feina a una desena de persones amb discapacitats físiques i intel·lectuals. Es tracta d´una iniciativa pionera a Catalunya, que, seguint la trajectòria al món empresarial d´Ampans, pretén obrir noves vies professionals a persones amb discapacitat i alhora fomentar valors com el de la inclusió social.

Tot seguit, oferim dos testimonis directes que treballaran en el nou supermercat.

Jordi Borrell: «Aquest és un equip humà diferent però la gestió sempre és la mateixa»

Veí de la Roca del Vallès, Jordi Bor-rell té 50 anys i en fa vint una operació que va acabar complicant-se li va provocar algunes discapacitats físiques. Amb experiència en el sector, serà el nou responsable del Caprabo d´Ampans.

Com va conèixer aquest projecte d´Ampans i Caprabo? Quin havia estat, prèviament, el seu recorregut professional?

Havia tingut negoci propi d´alimentació a Sant Pere de Vilamajor durant nou anys i després vaig alternar en diversos sectors, com el de l´automoció, el dels pàrquings i el de les comunitats de veïns, sempre gestionant grups. Fa uns mesos vaig veure un anunci a Internet que es buscava un perfil com el meu per a aquest súper. Em va interessar molt el projecte. Hi vaig trucar i em van triar.

En el seu cas, quines dificultats li va generar la mala sort de la complicació de l´operació?

Vaig haver d´aprendre a tornar a caminar, a parlar. Però a poc a poc em vaig reinserir al món laboral. Avui puc caminar bé i conduir. El que no puc fer és córrer ni jugar a futbol!

Coneixia el projecte d´Ampans?

D´oïda, perquè fa anys treballava dissenyant caixes i n´havia venudes per a Ampans.

Després d´haver gestionat equips humans en diversos sectors de negoci, creu que serà el mateix fer-ho en aquest supermercat d´Ampans?

És veritat que aquest és un equip diferent, però tots ho són, i gestionar qualsevol equip consisteix sempre en el mateix. Portar un equip humà suposa fer coses similars cada vegada. El món del pàrquing o el de les comunitats de veïns ja eren molt diferents en si, però la gestió de la gent que hi treballava era la mateixa. L´única cosa és que ara ens haurem d´acostumar a nous productes.

Meritxell Garcia: «Quan em van dir que s´obria un súper no m´ho vaig pensar gens»

Nascuda a Berga fa trenta anys, Meritxell Garcia és una resident de les llars d´Ampans des de en fa quinze. Estudiant del programa UniversiMés, la iniciativa de FUB i Ampans per proporcionar una experiència universitària a persones amb discapacitat intel·lectual, Garcia ha estat els últims anys una de les ànimes de l´equip del Cafè del Canonge, que ara canvia per començar de zero en un sector que li és nou. «Els dijous no seré al súper perquè em donen festa per anar a la universitat», avisa Garcia als clients potencials amb un ampli somriure.

Quines havien estat les seves experiències professionals?

He treballat a la neteja, de cambrera durant deu anys, al Garden... He fet un munt de coses.

I per què va decidir canviar i incorporar-se al nou projecte d´Ampans?

Perquè les rutines em costen. Un dia va venir la Marta, la psicòloga, molt contenta al restaurant i em va dir que Ampans obria un supermercat i que jo hi podia anar a treballar. I només vaig dir: «Quan i on». No m´ho vaig pensar gens.

Com s´ha format en el sector fins a l´obertura d´avui?

Durant dos mesos hem fet formació pràctica i teòrica al Caprabo del passeig de Pere III, un súper ple de clients!

Què li fa més respecte de la nova feina i, pel contrari, què creu que tindrà més per mà?

Aquí tot és complicat i tot és fàcil alhora. Jo mai no havia resposat productes ni sabia què volia dir fer frontals. Totes aquestes paraules em sonaven a xinès. Ara ja estic superbé. Però encara m´he de formar més, perquè tot i que ja he estat molt temps treballant de cara al públic, encara em fa por fer alguna cosa malament.