La Manresa mirada amb ulls de dona no és la millor ciutat per viure-hi. La principal mancança que té són els espais de relació. Llocs on la gent es trobi i pugui estar una estona. Se'n va queixar una de les assistents a un taller organitzat dins els actes programats en el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones. I ho va corroborar la conductora del taller, que, a més a més, va emetre una sentència demolidora: «costa que t'agradi anar per Manresa».
L'activitat, el taller de la Diputació «Manresa amb ulls de dona», seguit per una vintena de persones, majoritàriament dones, però també algun home, com el regidor d'Urbanisme, Marc Aloy, i els també regidors Pol Huguet i Jaume Torras, va incloure una part teòrica i una de pràctica, consistent a fer un recorregut per quatre punts de la ciutat. Amb el fred que feia, té mèrit que gairebé tots els assistents el seguissin fins al final, a la Reforma, on no van estalviar crítiques a aquesta plaça. Massa ciment, molts metres quadrats per a res, tapar la Seu, massa escales i un recorregut laberíntic, són algunes de les floretes que va rebre. La conclusió, en el cas d'aquest espai, és que es va fer més per resoldre unes necessitats pràctiques, com ara encabir-hi un aparcament, que pensant en les persones que hi puguin anar i passar, que és el que busca l'urbanisme de què va parlar l'arquitecta Adriana Ciocoletto, responsable del taller.
La part teòrica, a la sala d'actes del Casino, va servir per explicar què és Punt6, una cooperativa formada per arquitectes, sociòlogues i urbanistes de procedències diverses, totes dones, amb més de deu anys d'experiència local, estatal i internacional. Precisament ara, va explicar Ciocoletto, faran la primera auditoria de gènere per a una administració; el nou pla urbanístic de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat.
Espai públic i privat
Ciocoletto va parlar dels estereotips dels homes i les dones que, entre d'altres, han fet que se les relacioni a elles amb l'espai privat (el rol de la mestressa de casa) i a ells amb l'espai públic (el treball a fora de casa) i que aquest darrer espai s'hagi construït sempre a la seva mida (l'homo-tipus universal, com si només hi hagués un tipus de persona). La publicitat ha reforçat l'urbanisme masculinitzat i la cosificació de la dona. Amb tot això és amb el que vol trencar l'urbanisme que defensa Punt6, que busca, sobretot, oferir espais que donin resposta a una societat diversa, no uniforme. I això és l'urbanisme feminista, «una ciutat que doni cabuda a tothom».
Per fer el recorregut, es van repartir plànols de Manresa als assistents que en van voler, tot i que no van fer falta. La primera parada va ser a la plaça del Mercat, on hi ha el Puigmercadal. La conclusió, dit pel mateix Aloy, és que l'edifici del mercat és probablement un dels més desafortunats de Manresa. La seva opacitat va ser un dels aspectes més criticats. El regidor va dir que les obres que s'hi faran serviran per fer-hi un accés molt més gran i visible.
Millor no passar-hi
La manca de llum va ser un altre aspecte tractat. El resum: la del Mercat és una plaça on a partir de certes hores és millor no passar. D'aquí es va anar davant la seu del servei d'informació i atenció a la Dona, al carrer de Canal, que la majoria desconeixien on es troba; i cap al carrer del Pedregar, on es va obrir una llarga conversa sobre el Barri Antic que va deixar les conclusions ja sabudes: hi falta gent jove que hi vagi a viure i s'ha deixat decaure massa. El final a la Reforma també va servir per tocar temes com si Manresa és una bona ciutat per fer-hi esport (no, per les pujades i baixades) i si es treu prou partit del riu (no). Ciocoletto va declarar el seu rebuig frontal a la carretera de Vic. Li va retreure, de nou, que sigui un espai pensat per al trànsit dels vehicles i no per a les persones.
