L´alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha signat una resolució per a l´obertura de l´expedient necessari per a concedir la Medalla de la Ciutat al Mèrit de la Solidaritat a la cooperant Flors Sirera Fortuny, assassinada a Ruanda el 1997.

De la incoació de l´expedient es donarà compte en el ple municipal de dilluns.

La manresana Flors Sirera Fortuny, de família manresana, tot i que residia a Las Palmas de Gran Canaria, on treballava d'infermera al Centre de salut Escaleritas, va ser seleccionada per Metges del Món, per tal de treballar a Ruanda a causa de la seva alta qualificació professional i també a la seva experiència de cooperació anterior, el 1994, doncs, el record del camp de refugiats de Mugunga, a l'est del Zaire, on havia treballat tres anys enrere, era molt viu.

De la mateixa manera que els seus companys assassinats, es va traslladar a la zona dels Grans Llacs d'Àfrica el novembre de 1996 per participar en una acció d'emergència. Un cop finalitzada, va demanar quedar-se per a treballar en un projecte d'assistència a petits hospitals a l´Àfrica, i més concretament a Ruanda, país que es trobava en una difícil situació política i social, quan tot just començaven a fer-se els judicis pel conegut com a Genocidi de Ruanda.

A banda, a principi del 1997 el país encara estava immers en el conflicte congolès i el seu suport a les forces de Laurent Kabila. La nit del 18 de gener de 1997, acabada d'instal·lar a la seva nova casa a Ruengheri, al nord-oest de Ruanda, al costat de la frontera amb Zaire i Uganda, Flors Sirera juntament amb els seus altres dos companys cooperants de l'ONG Metges del Món, el sevillà Manuel Madrazo i el madrileny Luis Valtueña, va ser assassinada pel Front Patriòtic Ruandès.

Ningú ha pagat pel crim

Gairebé vint-i-un anys més tard el crim continua impune. Malgrat les dificultats que va representar la reforma de la llei de justícia universal per aclarir el cas dels assassinats de diversos cooperants a Ruanda, entre els quals la manresana Flors Sirera,l´Audiència Nacional ha reobert recentment la causa. La reobertura del procés, però, queda circumscrita al que seria el principal encausat del cas, el general Kayumba Nyamwasa.

El 2008, el jutge de l´Audiència Nacional Fernando Andreu va processar la cúpula polític i militar de Rwanda i va dictar 40 ordres d´arrest internacional per cims de genocidi, crims de guerra, crims contra la humanitat, terrorisme i pertinença a organització terrorista contra 40 alts comandaments de l'Exèrcit Patriòtic Ruandès/Front Patriòtic Ruandès.