L'equip de govern de CDC i ERC ha desestimat l'al·legació presentada per la Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i el Bages a l'ordenança fiscal de l'Ajuntament de Manresa que regula l'Impost de Plusvàlua per a l'any 2018 com a conseqüència de la sentència que declara inconstitucional fer tributar quan no hi ha un increment de valor en una transmissió patrimonial.

La Cambra de la Propietat demana a l'Ajuntament la suspensió de les liquidacions de l'impost de plusvàlua fins que el règim jurídic d'aquest tribut s'adeqüi a la legalitat.

Considera que l'actuació de l'Ajuntament no pot consistir en aquests moments a aprovar l'ordenança com si la sentència del Constitucional no s'hagués dictat, sinó que el que cal és que l'ordenança prevegi la suspensió de les liquidacions de l'impost fins que es modifiqui el règim jurídic de l'impost per adequar-lo a la legalitat.

Amb aquesta mesura, els contribuents haurien de seguir complint les seves obligacions fiscals de presentació de declaracions tributàries, si bé per part de l'Ajuntament no s'aprovarien liquidacions fins que es duguin a terme les modificacions necessàries en el règim legal de l'impost de manera que, d'acord amb els pronunciaments de la sentència del TC, es determini el no cobrament de l'impost quan el valor dels ter-renys hagi disminuït.

Una altra petició és que s'acordés la devolució amb interessos als que els darrers 4 anys han pagat indegudament l'impost, i que ho demanin amb motiu de no existir increment de valor en la transmissió, ja que els diners rebuts per l'Ajuntament han de ser considerats cobraments indeguts.

Punt de vista diferent

El punt de vista del govern és diferent. El regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, va explicar que encara no hi ha jusrisprudència del Tribunal Suprem que interpreti la sentència del Constitucional. Així que més que modificar la reglamentació d'una ordenança cal esperar a veure com s'ha d'articular.

Sala va recordar que la inconstitucionalitat del tribut afectaria únicamet els casos en què no hi ha increment de valor en la transacció. I que la forma de determinar com s'articula correspon al legislador i no a l'Ajuntament, a partir de l'aplicació de la publicació de la sentència. A més, el regidor d'Hisenda va desgranar les actuacions que ja està portant a terme el govern municipal i que van en la direcció que demana la Cambra, com suspendre l'enviament de requeriments i de nous procediments inspectors.

A l'hora de les votacions, l'al·legació va ser desestimada amb els vots a favor de CDC i ERC, el vot contrari de PSC, Ciutadans i el regidor Davins, i l'abstenció de CUP i Democràcia Municipal.

L'al·legació de la Cambra

Com a entitat representativa de la propietat urbana que vetlla pels interessos dels propietaris i propietàries de finques urbanes, la Cambra de la Propietat ha formulat escrit d'al·legacions a l’Ordenança Fiscal reguladora de l’Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana aprovada provisionalment per l'Ajuntament de Manresa per a l'any 2018.

El Tribunal Constitucional (TC), en sentència d'11 de maig de 2017 declara la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 107.1, 107.2 a) i 110.4 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que regulen l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), pel fet que sotmeten a tributació situacions d'inexistència d'increment de valor, en considerar que tal com està configurat, l'impost vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica, perquè el naixement de l'obligació tributària no es vincula necessàriament a l'existència d'un augment real del valor del terreny, sinó al mer fet de ser-ne titular durant un període de temps.

En aquest sentit es demana a l'Ajuntament, en primer lloc, la suspensió de les liquidacions de l'impost de plusvàlua fins que el règim jurídic d'aquest impost s’adeqüi a la legalitat.

L'actuació de l'Ajuntament no pot consistir en aquests moments en aprovar l’ordenança com si la indicada sentencia del TC no s’hagués dictat, sinó que el procedent és que l’ordenança prevegi la suspensió de les liquidacions de l'impost fins que es modifiqui el règim jurídic de l’impost per adequar-lo a la legalitat.

Amb aquesta la mesura, els contribuents haurien de seguir complint amb les seves obligacions fiscals de presentació de declaracions tributàries, si bé per part de l’Ajuntament no s’aprovarien liquidacions fins que es duguin a terme les modificacions necessàries en el règim legal de l’impost que de manera que, d’acord amb els pronunciaments de la sentencia del TC, es determini el no cobrament de l'impost quan el valor dels terrenys hagi disminuït.

En segon lloc, pel cas que l'Ajuntament no estimi aquest petició, la Cambra entén que, si més no, s’hauria d’adoptar una solució que consistís en què el contribuent presenti una instància en què posi de manifest que no s’ha produït cap increment de valor dels terrenys objecte de transmissió.

Es demana així, subsidiàriament a la primera petició, això és, pel cas que aquella no sigui atesa, que la suspensió de les liquidacions prèvia instància del contribuent. En definitiva, que l’ordenança prevegi que qualsevol persona que hagi de pagar l'impost de plusvàlua i consideri que no hi ha hagut un increment de valor dels terrenys, pugui presentar una instància amb la documentació que acrediti que no s'ha produït aquest increment. En aquest cas, l'Ajuntament no resoldria les instàncies que es presentin, fins que es modifiqui la Llei d'Hisendes Locals, de la mateixa manera que s'haurien de suspendre els procediments d'inspecció en curs quan el contribuent al·legui i adjunti la documentació que acrediti la manca d'increment del valor dels terrenys.

La referida Sentència del TC fixa l’obligació de modificar la Llei d’Hisendes Locals per establir com calcular l’increment de valor sense que es vulneri cap principi constitucional, i per tant un criteri de prudència i respecte a l’ordenament jurídic aconsella suspendre provisionalment els procediments en espera del que disposi la nova legislació.

Per a la Cambra de la Propietat, cal insistir en que l’ordenança exigeix sempre i en tot cas l'impost quan es produeix la transmissió d’un immoble perquè el mètode de càlcul previst segueix sense tenir en compte el guany o pèrdua real en la transmissió de l’immoble; tot el contrari, el sistema establert segueix partint del supòsit que en tota transmissió de terrenys hi ha sempre un increment de valor perquè es basa en una realitat tradicional, com era la producció d’increments continuats del valor del sòl, que res té a veure amb la situació actual, en què durant diversos anys aquest valor ha estat decreixent.

L’Ajuntament no pot exigir l'impost sobre una base imposable irreal i fictícia, i com a tal, contrària al principi de capacitat econòmica, tal com, repetim, indica la sentència del TC d’11 de maig de 2017.

En definitiva, l’ordenança aprovada provisionalment hauria de preveure la no subjecció o exempció de l’impost en els casos en què s’hagin sofert pèrdues amb el canvi de titularitat. Però, com diem, l’Ajuntament no es dóna per al·ludit i segueix exigint l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana a partir d'un mètode de càlcul que no té en compte el guany o pèrdua real en la transmissió de l’immoble, i per tant vulnerant la doctrina constitucional que prohibeix exigir l’impost en els casos d'inexistència d'increments de valor.

I en justícia estricta, es demana també que s’acordi la devolució amb interessos des de la data de pagament, a aquells subjectes passius que els darrers quatre anys (termini de prescripció) han pagat indegudament l'impost, i que ho demanin amb motiu de no existir increment de valor en la seva transmissió, ja que els diners rebuts per l'Ajuntament han estat ser considerats cobraments indeguts.

Considerem des de la Cambra que en aquests casos de liquidacions que ja han estat pagades i que es troben en situació de manca d’increment de valor, l’Ordenança hauria de preveure que els contribuents poguessin sol·licitar la devolució mitjançant una instància motivada.

La ciutadania de Manresa no pot suportar una imposició fiscal, com la que representa l’impost de plusvàlua, que presenta distorsions aplicatives inassumibles i que contribueix a incrementar, d'una forma inadequada, la greu càrrega fiscal que pateixen des de fa anys els manresans i les manresanes.

Des de la Cambra de la Propietat demanem fa anys, amb altres entitats, la disminució de la pressió impositiva. La participació tributària del sector de la propietat immobiliària en el total d’ingressos de l’Ajuntament és destacadíssima, motiu pel qual seguir en una política que no es regeixi pels principis de capacitat econòmica, igualtat i progressivitat, i que, a més, afecti un sector especialment gravat, no sembla la política fiscal més correcta i adequada.

En definitiva, el que es demana és incloure les següents modificacions en la redacció definitiva de l’Ordenança de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana:

  • Incloure a l’ordenança la previsió de suspensió de les liquidacions de l'IIVTNU a partir de l’1 de gener de 2018 fins que es modifiqui el règim de l’impost i s’adeqüi a la legalitat.
  • Subsidiàriament, que s’inclogui a l’ordenança la previsió que qualsevol persona que hagi de presentar la declaració corresponent per a la liquidació de l'IIVTNU i consideri que no s'ha produït un increment de valor dels terrenys, pugui presentar una instància, acompanyada de la documentació que acrediti que no s'ha produït aquest increment, en quin cas l'Ajuntament s’abstindrà de practicar la liquidació corresponent i deixarà en suspens la resolució de les instàncies que es presentin, fins que es modifiqui la Llei d'Hisendes Locals.
  • Incloure a l'Ordenança, entre els supòsits de no subjecció o exempció de l'impost, la no exigibilitat de l’impost en els casos de transmissió de finques en què no existeixi, en termes econòmics i reals, cap increment de valor.
  • Declarar i reconèixer a aquells contribuents que van ser considerats com a subjectes passius de l'impost i no ho havien de ser en no haver existit, en termes econòmics i reals, cap increment de valor, i que hagin pagat l’impost i ho reclamin, la devolució de les liquidacions pagades durant els darrers 4 anys (termini de prescripció) amb els interessos des de la data del pagament, per transmissions que havien de ser declarades no subjectes per manca d’increment de valor.

Amb caràcter previ a aquestes peticions concretes, la Cambra reflexiona en el seu escrit sobre la comunicació entre l’Ajuntament i les entitats i considera que per part de l’Ajuntament s’haurien de celebrar reunions amb la ciutadania i amb les entitats per tal d’informar de les modificacions previstes a les ordenances fiscals.

Des de la Cambra de la Propietat entenem que les entitats representen el conjunt del teixit social i econòmic de la ciutat —en el nostre cas els propietaris i propietàries de finques urbanes—, fet que justifica que es mantinguin amb les mateixes una o vàries sessions prèvies a l’aprovació inicial de les ordenances fiscals per tal de contrastar les opinions municipals amb les que les entitats representen, sense perjudici de que cadascuna de les entitats o l’Ajuntament adopti les mesures que consideri oportunes d’acord amb els interessos que representen.

Aquestes reunions prèvies amb les entitats són perfectament compatibles amb les informatives que es vulguin dur a terme a qualsevol nivell, i es proposa a l'Ajuntament que de cara a l’any vinent es consideri l’oportunitat i conveniència de la seva convocatòria, bilateral o multilateral.