Ahir a la tarda es van complir 80 dies sense bandera espanyola a la teulada de l'ajuntament de Manresa. El que és segur, segons ha anunciat el mateix govern municipal, és que no s'arribarà al dia 86.
El dia 28 de desembre és el termini màxim que ha donat la subdelegació a Catalunya del Govern central per tornar a hissar la rojigualda.
L'equip de govern de CDC i ERC acatarà l'ordre per evitar «conseqüències judicials que poden arribar a la inhabilitació».
Sigui com sigui haurà passat el període més llarg sense bandera espanyola presidint, al costat de la senyera, la de Manresa i l'europea, la plaça Major de la ciutat.
La rojigualda va ser arriada durant 3 dies l'any 2003 gràcies a la suma de vots de CiU i ERC i l'abstenció d'ICV. En aquella ocasió, immediatament després que s'arriés la bandera espanyola van començar les pressions polítiques per restituir-la, que van incloure declaracions des de la Moncloa del ministre del PP Javier Arenas adreçades a l'alcalde Jordi Valls (PSC) perquè fes marxa enrere i l'enviament, per part de la delegació del Govern a Catalunya, d'un requeriment en què s'exigia la reposició de l'ensenya i anunciava la posada en marxa d'accions judicials si no es complia.
El dia 3 d'octubre passat, un acord polític entre els grups de l'equip de govern CDC i ERC i la CUP, a l'oposició, va donar pas a una nova retirada de la bandera espanyola de la teulada de l'Ajuntament de Manresa.
Es va fer durant la concentració ciutadana a la plaça Major contra la violència policial durant l'1 d'octubre. Es va retirar la bandera argumentant el «clam ciutadà» contra aquest símbol. CDC, ERC i la CUP sumen 18 dels 25 regidors municipals de l'Ajuntament de Manresa.
La plaça Major ha estat, durant els darrers mesos, l'escenari de contínues concentracions ciutadanes que han mobilitzat desenes de milers de persones i que no es volien dur a terme amb la bandera espanyola a la teulada de l'Ajuntament.
L'únic grup municipal que s'ha significat públicament per la seva oposició a aquesta mesura ha estat Ciutadans.
Dies després, Cs va exigir la reposició de l'ensenya perquè «representa la majoria dels ciutadans», una majoria que no volia participar del «cop a la democràcia» que suposava el moviment secessionista.
Ciutadans va advertir que continuaria denunciant l'absència de la bandera espanyola cada vegada que l'Ajuntament la tregui «perquè, els agradi o no, la legalitat vigent segueix sent l'espanyola».
En el ple municipal del mes de novembre, el grup municipal de Ciutadans va formular una pregunta per saber quan seria restituïda l'ensenya.
La resposta del govern va ser que la voluntat del consistori era la d'actuar d'acord amb la legalitat, però el moment excepcional que està vivint el país havia portat a aquesta situació.
El govern municipal va assegurar que volia que es restablís la normalitat, que prevalgués el diàleg i la política, que es restauressin les institucions catalanes amb els representants legítims escollits democràticament i que surtin de la presó persones, conselleres, consellers i representants de la societat civil que han procurat i perseverat perquè els catalans es poguessin expressar i fossin escoltats.
Ciutadans va fer notar que no s'havia respost la pregunta amb aquesta resposta per ser molt ambigua, ja que per una part es deia que es volia complir la llei, però, per altra, no concretava res.
Dies abans de les eleccions del 21-D, el govern municipal va retirar el llaç groc i l'estelada de la façana de la casa consistorial, i també dues pancartes per la llibertat dels presos i a favor de la democràcia que hi havia a l'edifici municipal del número 5 de la plaça Major, per ordre de la Junta Electoral de Zona. L'Ajuntament va rebre un requeriment de la JEZ que li exigia el compliment de l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) sobre l'exhibició de símbols.
