Dues universitats alemanes estan realitzant sengles estudis sobre la Seu. Els dos equips d'investigadors que els duen a terme han estat a Manresa en més d'una ocasió per recollir informació del temple i, properament, és previst que un d'ells hi viatgi de nou amb aquesta mateixa finalitat.

Els estudis, iniciats el 2017, se centren en l'arquitectura de la Seu i en el valuós frontal florentí. El primer, el porta a terme la Universitat de Bamberg mitjançant un màster, i el segon, la Universitat de Berlín per mitjà de la Fundació Alemana per a la Investigació Científica, en l'anuari de la qual es publicarà un cop estigui enllestit.

Jean Hakolimana, rector de la Seu fa mig any, ha posat com a exemple la projecció de la Seu «a nivell internacional amb dos estudis acadèmics per part de dues universitats alemanyes de prestigi» per replicar a través de Regió7 les declaracions de Lluís Guerrero en l'entrevista publicada al diari arran de la seva marxa, després de 28 anys, de la junta de l'associació dels Amics de la Seu, entitat que aviat farà 47 anys que vetlla pel temple manresà. Guerrero es va mostrar molt crític amb el bisbat.

Mossèn Joan, que és com coneixen els feligresos el rector de la Seu, cita en la rèplica la feina feta a nivell del bisbat en pro de la basílica el darrer mig any, de la gran majoria de la qual no s'ha sabut res fins ara, i que ell ha explicat. «La Seu té contractada una tècnica per a la gestió de temes turístics i culturals; hem canviat la il·luminació interior per a una millor visibilitat de tot el patrimoni; hem obert el baptisteri a les visites; oferim la sala d'audiovisuals com a part del recorregut recomanat; acabem de renovar dos convenis de col·laboració amb l'Ajuntament; tenim firmat un acord de col·laboració amb l'Oficina de Turisme per oferir visites guiades pròpies; estem preparant un programa de formació de guies i treballem colze a colze amb el Museu Comarcal i amb la Cova. A més a més, som partícips proactivament en dos projectes d'envergadura com Manresa 2018 i Manresa 2022 i hem començat a participar en les iniciatives turístiques fomentades pel Consell Comarcal i Bages Impuls».Un museu, inviable

Del fet que Guerrero consideri urgent «tenir els equipaments museístics en condicions» per acollir-hi el patrimoni exposat ara en un espai d'accés impossible i condicions penoses, mossèn Joan coincideix amb ell que «la seva ubicació actual no ofereix condicions mínimes per a aquesta finalitat. Ara bé, la idea d'un museu a la sala gòtica [de fet, Guerrero parlava de portar-hi alguna peça, no tot el museu ] és ingènua. No hi ha cap institució, ara, que treballi en aquest sentit, pels costos elevats que comportaria la instal·lació i el manteniment d'un museu segons la normativa. Senzillament, en l'actualitat, el museu és inviable, al marge de la seva ubicació. El que sí que s'està treballant és la possibilitat d'exposar amb dignitat i seguretat les obres». I afegeix que «la incorporació de la sala gòtica en aquest projecte queda oberta, igual que la d'altres espais com la cripta o la sagristia de Sant Augustí».

Recorda que el projecte de conservació del frontal florentí encarregat al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat és un pas en aquesta direcció. El dia 20 de desembre passat un grup de tècnics de l'esmentat centre de restauració es van desplaçar a la Seu per prendre mostres i fotografiar tots els detalls de la valuosa peça.

Hakolimana obre la seva rèplica «agraint el servei fet a la Seu pels Amics de la Seu perquè la Seu de les últimes dècades no s'entén sense els seus Amics. Des del bisbat desitgem que el camí de col·laboració que fa anys que recorrem junts sigui el més llarg possible».