Manresa va viure ahir una de les calvalcades més multitudinàries dels últims anys. Des del minut zero els carrers per on havia de passar el seguici dels Reis d'Orient es van omplir com poques vegades. Hi va ajudar l'agradable temperatura i la crida dels organitzadors, l'Agrupació Cultural del Bages, a sortir a rebre Ses Majestats, que a més a més estrenaven carrosses noves.

També va ser un reclam la retransmissió de TV3. Primer amb un fals directe, amb imatges enregistrades prèviament, i després en directe des de la plaça Major.

Llaços, bufandes i gorres grogues van ser visibles durant tot el recorregut en resposta a la crida feta per Òmnium Cultural i l'ANC per demanar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels membres del Govern destituït a l'exili. A la plaça Major s'hi van afegir globus grocs. Aquest fet va cridar l'atenció de mitjans de comunicació de la resta de l'estat. A la plaça hi havia càmeres de Telemadrid, Tele 5, Cuatro i l'agència Reuters.

La cavalcada va arrencar poc després de les 6 de la tarda del carrer de Rubió i Ors, tocant a la Muralla de Sant Francesc. Ja l'esperava molta gent, i així va ser durant tot el recorregut, especialment al centre i a la plaça Major. Els organitzadors es van mostrar satisfets de la rebuda dispensada als Reis d'Orient. «La gent ha respost a la crida que sortissin al carrer», va comentar Imma Torrecillas, de l'Agrupació Cultural.

Més de 700 persones i 17 carrosses formaven el seguici. Els Reis van arribar a la plaça Major a peu des de Sant Domènec. Van creuar el Born, la Plana i el Sant Miquel ràpidament. En canvi es van aturar uns minuts abans d'entrar a la plaça per complir l'horari marcat per TV3.

A la plaça Major, plena com poques vegades, van saludar des del balcó acompanyats per l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent. Ell els va demanar tres desitjos: una societat més justa i solidària, «poder viure amb democràcia i llibertat», i un «cop de mà» per celebrar amb èxit la capitalitat de la Cultura Catalana aquest 2018.

Baltasar, en nom dels tres Reis, va aconsellar als assistents «estimar allò que us fa diferents i singulars», com el país i la llengua. Va lamentar que «l'abundància i la misèria convisquin escandalosament» i va tenir un record pels nens i nenes que viuen separats de les seves famílies o no han pogut celebrar les seves festes a causa de la guerra, la presó o l'exili.