Khaled Khatib, promotor del Banc de Sang i Teixits a la Catalunya Central durant onze anys, va morir diumenge d'un atac de cor als 58 anys. Nascut al Líban i establert a Catalunya, residia a Manresa des de fa més de 30 anys, on deixa esposa i un fill, el Marc, que, com ell, ha estudiat infermeria. La notícia del seu decés va generar, ahir, consternació en col·lectius molt diversos, on era molt conegut per la seva infatigable tasca a favor de les donacions de sang, feina a la qual estava lligat feia trenta anys.
El funeral per Khatib tindrà lloc demà, a les 10 del matí, a la sala Montserrat de Fontanova.
El finat formava part de l'equip del Bang de Sang i Teixits des del juliol del 1987, i els darrers onze anys la seva feina s'havia centrat en la promoció de la donació de sang a la Catalunya Central. Dinamitzava prop de 400 col·lectes cada any i també la donació a la Fundació Althaia-Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, on té la seu fixa el Banc de Sang, inaugurada per la Festa de la Llum del 2015 coincidint amb el 50è aniversari de la creació del Banc de Sang i Teixits a la capital del Bages.Més de 16.000 donacions l'any
Gràcies a Khatib, van voler posar en relleu, ahir, fonts del Banc de Sang, cada any s'han fet a les comarques de la zona que ell controlava més de 16.000 donacions de sang que han ajudat a salvar milers de vides a tot Catalunya
El doctor Ramon Salinas, actual responsable d'hematologia clínica del Banc de Sang i Teixits i, anteriorment, gerent territorial de Catalunya Central i Vallès Occidental, coneixia molt bé Khatib. Ahir s'hi va referir com «una persona superactiva, que vivia per la feina. Amic dels seus amics, no deixava ningú indiferent. No es feia estrany amb ningú i tenia la rara habilitat de connectar amb la gent». Molt afectat per la mort de Khatib, comentava que «era una persona absolutament lleial. Una persona il·lusionadora, tot i que no va tenir una vida fàcil perquè va arribar a Catalunya de molt jove» fugint de la guerra al seu país natal. «Va venir perquè un dels seus germans havia muntat un restaurant a Barcelona» i el primer lloc on va treballar va ser a Igualada, els anys 80. «Tota la vida va ajudar la seva mare i la seva família», que tenia repartida per diversos llocs del món, si bé a Barcelona hi tenia instal·lats alguns germans.
Salinas recordava que «quan el vaig conèixer no parlava ni castellà, ni català i va acabar parlant aquests idiomes i anglès». Amant de la platja i del futbol, esport que havia practicat com a aficionat i que el va portar a formar part de la directiva del CE Manresa, Khatib era seguidor de l'Athletic de Bilbao. «El que li agradava més era veure un partit d'aquest equip amb el Barça». A més a més, esmentava ahir Salinas, mai no va deixar de formar-se fent cursets.
En una entrevista que li va fer aquest diari l'any 2012, Khatib va parlar d'una lliçó de vida que sempre l'acompanyava. Deia: «A la vida has d'estar convençut de les coses que fas. Si és així, les vius amb alegria i aquesta alegria la transmets, l'escampes». És el que va saber fer ell amb la seva feina.
