"Donem suport als nostres docents davant la repressió, la por i l'autocensura que ens volen imposar a tots i totes!" Aquesta frase tanca el manifest que el col·lectiu Docents per la República han llegit aquest dimecres al vespre a la plaça Major de Manresa per defensar la tasca que porten a terme els mestres. La concentració, que ha aplegat més de 200 persones i ha inclòs una acció artística a càrrec d'Artistes de la República, s'ha fet coincidint amb l'aniversari del naixement, el 10 de gener de l'any 1859, del pedagog i lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia, que va fundar l'escola moderna el 1901, amb la qual va posar en pràctica les seves idees de com havia de ser l'educació dels infants, que en aquells temps van ser revolucionàries.

La convocatòria, a la qual també s'ha sumat l'Assamblea Nacional Catalana (ANC) l'ha obert, com cada dia a les 7 de la tarda, la interpretació del "Cant dels ocells" per demanar la llibertat dels presos polítics. Jordi Peiró l'ha interpretat amb una trompa. Cada dia un músic diferent fa aquesta interpretació. En acabar, les persones que ja havien arribat a la convocatòria, han aplaudit al mateix temps que reclamaven llibertat. Crits de "Visca la República!" i "Visca Catalunya lliure!" han clos aquesta part.

Seguidament, els Artistes de la República han començat a muntar una instal·lació consistent a penjar d'un balcó de la plaça desenes de cintes de color groc. A l'extrem que tocava a terra s'ha convidat la gent que fes una llaçada al llibre que se'ls havia dit que portessin. Una acció simbòlica que lligava la cultura i l'ensenyament amb el groc dels llaços per reclamar la llibertat dels presos polítics.

La defensa de l'escola catalana i el suport a aquesta han marcat les breus intervencions de Joan Ramon Raluy, mestre de Docents per la República, i Àngels Torrens, integrant d'Artistes de la República. Torrens ha posat de relleu l'ús de les betes per fer la instal·lació artística en una ciutat, Manresa, amb molta tradició en el seu passat industrial de betes i cintes. El cantautor Oriol Barri ha interpretat la cançó "Un món per a les persones", que va composar per a la campanya Casa nostra, casa vostra. El regidor de Sant Joan Jordi Pesarrodona, que ha conduït l'acte, ho ha aprofitat per denunciar el drama dels refugiats. Alhora, ha recordat l'expedició que va fer amb Pallassos Sense Froteres a Sèrbia i Bòsnia durant la guerra. Ha explicat que, a la frontera, abans que els deixessin passar, van estar amb el nas vermell de pallasso posat al costat d'un soldat durant una hora i no va passar res. En canvi, a Catalunya, també se'l va posar per reclamar la llibertat i ha acabat estomacat i imputat.

Alba Baltiérrez, per l'ANC, i la Gemma, pel Comitè de Defensa de la República de Manresa, també han fet dues breus intervencions. La segona ha dit que és hora de tornar a sortir al carrer i a les places perquè només el poble podrà aconseguir la llibertat del país. Per part seva, Baltiérrez ha recordat que va ser mestra els anys setanta i que aleshores ja "vàrem defensar un model d'escola catalana que s'emmirallava en la de la segona República", i que ho era tot, ha remarcat, menys adoctrinada, que defensava la llibertat, la igualtat i l'esperit crític.

Una nova peça musical d'Oriol Barri ha precedit la lectura del manifest per Gemma Sensada, Montse Masdeu i Joan Cots. Tot seguit, Barri ha ofert "L'Estaca" de Lluís Llach acompanyat per membres de les entitats convocants a l'escenari. Mentrestant, s'ha animat la gent a recollir del terra cadascun dels llibres que s'havien lligat amb les cintes grogues. Al ritme del "tomba, tomba" la instal·lació s'ha desenganxat del balcó de la plaça Major on estava lligat i ha caigut. La gent, però, ha continuat cantant abans de donar l'acte, que ha durat encara no una hora, per acabat.