Després de romandre tots aquests anys pràcticament amagat, malgrat el tracte que mereix i l´interès que genera, aquest 2018, coincidint amb el fet que Manresa ostenta el títol de Capital Cultural Catalana, es vol tenir restaurat i exposat en condicions en un lloc visible del temple i que garenteixi la seguretat del valuosíssim frontal florentí de la Seu de Manresa, peça cabdal del gòtic a escala mundial. També s´exposarà a la Seu com cal el crist romànic, que ja està restaurat i protegit per una vitrina. Com el frontal, però, està a l´espai que fa les funcions de museu, d'accés molt complicat i condicions pèssimes.
Tenir un museu com Déu mana per exposar el patrimoni de la Seu és un projecte «faraònic» que el màxim responsable de la basílica, el seu rector, Jean Hakolimana, veu «a llarg termini». Mentrestant, però, admet que cal fer factible exposar de manera «digna i segura» algunes de les peces que inclou. Això és el que es vol començar a fer enguany, per fi, fruit d´un canvi de tarannà que ha inclòs contractar per primera vegada una persona que porti la gestió cultural i turística de la Seu.
Com va informar Regió7 el mes passat, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat està fent actualment una anàlisi del frontal florentí per conèixer-ne l´estat de conservació i, a partir d´aquí, la restauració que requereix -l´últim tractament de conservació i neteja data del 1992- i, també, el lloc més adequat i segur per exhibir-lo. Sobre qui en pagarà la restauració i posterior exposició a la Seu, Lluís Cerarols, director dels Serveis Territorials del departament de Cultura a la Catalunya Central, apunta en la direcció dels diners que aporta La Caixa per a uns plans triennals de patrimoni gestionats per la Generalitat.
Cerarols recorda que fa uns anys es va fer el programa Romànic obert i el proper trienni (2018-2021) serà el torn del programa Temps de gòtic, i que, entre les moltes actuacions en el patrimoni gòtic català, hi ha prevista la restauració del frontal florentí de la Seu i les obres oportunes per a l´adequació a l´exposició pública permanent en el recinte del temple. «És en aquest pla en el qual des de la Generalitat mirarem si es pot incloure aquesta important obra en aquest any 2018, coincidint amb la capitalitat cultural de Manresa».
Una vella necessitat
La necessitat de tenir un museu en condicions per mostrar el patrimoni de la Seu és un tema que fa molts anys que plana. Ja el va tractar el Pla director de la Seu (2001), redactat per l´arquitecte Francesc Xavier Asarta, director de les obres de rehabilitació del temple durant gairebé quaranta anys, i que es va retirar l´any passat. És precisament amb aquesta finalitat que es va rehabilitar la Sala Gòtica dins d´un dels convenis (2010). Una sala a la qual, de manera incomprensible, encara no s´ha donat aquest ús, tal com es va queixar l´exmembre de la junta dels Amics de la Seu Lluís Guerrero en una entrevista a Regió7 (edició del 7 de desembre). Sobre això, el rector apunta que la idea és exposar l´orfebreria en aquest espai en un intent de trobar per a cada peça el lloc més adequat. Basant-se en aquest objectiu, cita un estudi realitzat per Jordi Rodó, dels Amics de la Seu, que situa les arquetes dels cossos sants (s. XVII), que contenien les relíquies dels patrons de la ciutat, a la cripta, espai on tenen sentit perquè hi ha les relíquies. Aquestes arquetes, que el 2015 van fer restaurar els Amics de la Seu, no s´han retornat al museu, on estaven originàriament, per evitar que es malmetin pujant les estretíssimes escales de cargol que hi porten. Mentre no baixen a la cripta, estan guardades a la sagristia.
La sagristia de Sant Agustí, una construcció annexa a la basílica i al claustre actual, que correspon als anys 1681-1683, és un espai que Hakolimana aposta per fer visitable. Al terra, a l´entrada, hi ha la sepultura del comte d´Eck, oficial de les tropes austriacistes que defensaven Cardona en el setge del 1711 i, a l´interior, quadres de la vida del canonge Mulet i ornaments religiosos, alguns dels quals en una vitrina.
«A 20 o 30 anys vista»
«Un projecte titànic». El rector de la Seu, conegut entre els feligresos i les persones que el tracten més com mossèn Joan, defineix amb aquestes paraules el fet de poder dotar la Seu de Manresa d´un museu amb tot el que això representa. Admet que el que hi ha ara «no es pot considerar un museu», tot i que en tingui el nom. Per a ell, l´opció d´anar exposant de mica en mica les peces que guarda en indrets diferents dins del temple és, ara per ara, la més viable. Ho defensa basant-se en el ritme de les obres de rehabilitació que, reconeix, donant la raó a Lluís Guerrero, especifica, «és molt lent». El dar-rer conveni (2017) ha trigat un any a tancar-se i ha reduït de tres anys a un la durada. Per això pensa que tenir un museu és un projecte que cal situar a «20 o 30 anys vista». Mentrestant, insisteix, el que sí que es pot fer, cosa que tampoc no s´havia intentat fins ara, és treure les peces del forat que fa de museu per mostrar-les amb el tracte que mereixen.
Que el públic hi tingui accés
Demanat per aquest diari sobre aquest tema, l´Ajuntament han respost que «la Seu té peces d´altíssim nivell, dignes de ser exposades en condicions. Són una riquesa per a la ciutat i el país i un orgull per exhibir. Treballem conjuntament amb el bisbat amb l´objectiu que les peces més destacades que són patrimoni de la Seu (entre les quals òbviament el frontal florentí) es puguin exhibir en les millors condicions i el públic hi tingui accés, per tal de mantenir i incrementar encara més l´atractiu de la Seu, la joia del nostre patrimoni. En tot cas, cal determinar exactament la millor ubicació per a aquestes peces» a l´interior de la basílica.
