Les màquines han començat a treballar per fer realitat el crematori que Manresa espera des de fa tres dècades. Des del 1990 la ciutat dóna voltes a la forma de dotar-se d´una incineradora de cadàvers que eviti haver de desplaçar-se fora de la ciutat per disposar d'aquest servei, però durant tot aquest temps les iniciatives públiques i privades per aconseguir-ho s'han estavellat. Fins ara.

Qui se n'ha sortit ha estat Mémora, propietària de la funerària manresana Fontal, que ha començat la intervenció per crear a al costat del cementiri de Manresa, al camí Vell de Rajadell, un equipament amb capacitat per fer tres incineracions al dia. Disposarà de quatre sales de vetlla, una cafeteria, una sala de cerimònies amb una capacitat per a 140 persones i un aparcament per a 46 vehicles, d´acord amb el projecte presentat a l´Ajuntament.

El grup Mémora és propietària d'un terreny a la Plana del Pont Nou, entre el camí Vell de Rajadell i el carrer de la Lemmerz, des de fa 12 anys, que ara ha rebut la maquinària que ha de preparar el terreny per a la construcció de l'equipament.

Mémora no disposa de cap crematori a la província de Barcelona i utilitza els crematoris que té l´empresa 100% municipal Cementiris de Barcelona a Montjuïc i Collserola.

Mémora ha explicat que la inauguració prevista per al crematori del Congost és «per a final del 2018» i que obrirà portes amb una capacitat d´«un forn».

Competència a Sant Fruitós

L'obra es posa en marxa després de rebutjar les al·legacions en contra presentades per l´associació Esfune i l´Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Esfune té com a president el director tècnic de l'empresa Eternam, que impulsa la construcció d'un crematori a Sant Fruitós.

El mes de desembre l´Ajuntament de Manresa va anunciar que havia atorgat la llicència ambiental i d´obra a Memora. De fet, qui va fer la compra del terreny va ser l'empresa Inversiones Funerarias Reunidas i qui va demanar la llicència ambiental va ser Serveis Funeraris de Barcelona, participada en un 85% pel grup Mémora i en un 15% per l'Ajuntament de Barcelona.

Urbanització de mig milió d´euros

La implantació del nou servei anirà acompanyada d´una primera fase d´urbanització a la Plana del Pont Nou de 451.000 euros per tal que la parcel·la on anirà el complex funerari tingui la condició de solar per poder-hi desenvolupar l´activitat. Les obres milloraran un tram del camí del Suanya venint del cementiri (doble calçada i voreres arbrades) i un del carrer de la Lemmerz (vorera) que termeneja amb la parcel·la. Les farà l´Ajuntament, que després en repercutirà el cost als diferents propietaris del polígon.

A més a més, a aquest import de les obres s´hi ha d´afegir un sobrecost de 58.800 euros, que haurà de pagar Mémora íntegrament, per fer unes actuacions complementàries necessàries per adaptar aquesta primera fase d´obres a la topografia del terreny

Voltes i voltes des del 1990

  • L´any 1990, l´Ajuntament de Manresa va plantejar la possibilitat d´habilitar un forn crematori a la ciutat, i el 1996, mogut per les veus del moviment veïnal local i comarcal sobre aquest tema, hi va tornar a insistir i va posar damunt la taula que faria la proposta als ajuntaments de les comarques centrals d´estudiar la possibilitat de muntar-ne un de mancomunat, que seria el segon de Catalunya. No se´n va saber res més.
  • L´any a sobre, aquest diari va donar a conèixer que l´empresa funerària Fontal tenia la intenció d´obrir un forn crematori per donar servei a tota la Catalunya central al costat de les seves instal·lacions del carrer de Bruc i que havia fet la sol·licitud a l´Ajuntament per conèixer la viabilitat del projecte.
  • Una empresa amb domicili social a Barcelona també s´hauria interessat per oferir aquest servei. La reacció de l´Ajuntament va ser anunciar que es convocaria un concurs públic per adjudicar el crematori, i que la seva voluntat era que s´ubiqués al cementiri municipal. Es va convocar el 2000. L´abril de l´any següent l´Ajuntament el va declarar desert perquè cap de les tres funeràries presents aleshores a Manresa (Fontal, Fontanova i Funerària del Bages) no s´hi va presentar. Ho van justificar dient que no els era rendible.
  • L´agost d´aquell 2001, Fontanova va maniobrar i va presentar un projecte a l´Ajuntament per obrir un forn crematori al costat de les seves instal·lacions del carrer del Bruc, com ja havia fet Fontal quatre anys abans.
  • L´oposició frontal del veïnat del barri de Valldaura, tot i que una memòria tècnica afirmava que no es causarien molèsties als veïns, va portar l´empresa a renunciar-hi. No va ser per sempre, però.
  • El gener del 2006 Fontal va anunciar que havia comprat un terreny de 3.000 m2 al polígon industrial del Pont Nou, proper al cementiri, per construir-hi un gran tanatori amb tots els serveis funeraris, inclòs un crematori.
  • Paral·lelament, l´agost d´aquell any, transcendia que la funerària Fontanova estudiava construir un forn crematori al polígon de Bufalvent, en una nau industrial de 720 m2. L´Ajuntament va desestimar la sol·licitud de llicència ambiental per incompatibilitat amb el planejament vigent i Fontanova va presentar un recurs contenciós administratiu contra el consistori perquè va interpretar que era una decisió arbitrària.
  • El juny del 2008, Fontal va informar que el seu projecte al Pont Nou s´estava redactant. L´Ajuntament, per part seva, va manifestar que no tenia cap intenció de tornar a convocar un concurs com havia fet el 2000. Quant al contenciós amb Fontanova, el desembre del 2009 es va saber que el jutge havia donat la raó a l´Ajuntament.