La policia controlava meticulosament els passatgers que arribaven a l'estació de França de Barcelona a la dècada dels 40 i 50 del segle passat, els anys més durs de la dictadura franquista. Quan s'adonaven que provenien d'altres regions de l'estat espanyol i no podien justificar que anaven a visitar un parent o que simplement hi estarien uns dies, eren deportats a les destinacions d'origen. És la tesi que va sostenir José Miguel Cuesta, historiador especialitzat en franquisme i transició, en una xerrada organitzada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme Bages, a la casa Lluvià de Manresa.
«La immigració arribada a Catalunya, va explicar en la conferència que es va celebrar divendres al vespre. I per demostrar-ho va donar xifres: entre el 1952 i el 1957 van ser deportades 15.000 persones. És una dada que han aportat els estudis historiogràfics, però que podria ser superior perquè els experts que han fet recerca sobre aquest tema afirmen que podria haver-hi més fitxes de deportacions que no han estat trobades o que simplement no se n'hagi fet cap informe. Cuesta va fer un paral·lelisme amb la situació que viuen immigrants provinents de països, sobretot d'Àfrica, que arriben a Europa sense els permisos per entrar als estats de la Unió Europea.
La policia no només vigilava l'estació ferroviària de la capital catalana, sinó també els accessos per carretera de la ciutat, a la recerca d'immigrants, que eren traslladats al Pavelló de les Missions, un centre d'internament, amb condicions infrahumanes, per a les persones que no tenien casa i feina. L'Ajuntament de Barcelona es va gastar fins a vuit milions de pessetes per perseguir la immigració. Un dels motius era que el règim volia evitar esclats socials a les grans ciutats de l'estat.
La xerrada va servir per inaugurar una exposició fotogràfica que l'entitat ha dut a la casa Lluvià sobre la Guerra Civil i que es pot visitar fins al 27 de gener.
