Les universitats de Medicina necessiten cossos humans per ensenyar anatomia als alumnes, fer investigació o adquirir destresa en el cas, per exemple, d´intervencions quirúrgiques. També la de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), amb campus a Vic i a Manresa. Per aquest motiu ha posat en marxa un programa de donació de cossos. Fins ara a les comarques centrals només es poden fer aquest tipus de donacions a les universitats barcelonines.
La donació d´un cos després de la defunció «contribueix a la ciència, a la millora del coneixement mèdic i a la investigació», segons ha explicat a Regió7 la directora de Relacions Insitucionals de la facultat de la UVic-UCC, Núria Roger.Acte final altruista
«És un acte final molt altruista», segons la professora titular d´Anatomia, Marian Lorente. Comenta que la manera més fàcil i directa per conèixer el cos humà no tan sols és explorar una persona viva, sinó sobretot una de morta perquè permet entendre totes les seves estructures.
Explica que «es coneix el cos humà directament», i destaca que no tan sols és important per a una facultat tenir cossos per a l´aprenentatge dels futurs metges, sinó també per adquirir destresa en certes tècniques, per fer investigació i per provar sense cap mena de risc dispositius mèdics com per exemple pròtesis.
Lorente posa com a exemples que robots per fer intervencions quirúrgiques com el Da Vinci, que ho fa amb molta precisió, o bé tècniques innovadores com fer trasplantaments de ronyó amb una petita incisió sota el melic, s´han practicat primer en cadàvers. «Quan t´has d´entrenar en una tècnica molt concreta, el millor és fer-ho amb un cos».
Actualment hi ha aparells per fer simulacions que permeten que els errors es minimitzin, «però la manipulació i el tacte d´un cos és molt important. És un aprenentatge segur i molt més significatiu que no pas un llibre o un esquema gràfic», segons Lorente. Per a Roger, «es poden aprendre tècniques d´utilització de material, però el contacte amb un cos real i totes les seves estructures és molt important».
A Vic el laboratori d´anatomia té neveres amb una capacitat per a 10 cossos. El primer que es fa en un laboratori d´anatomia quan arriba el cos és fer-li una analítica. Si tot és correcte es fa com una mena d´embalsamament o bé es conserva congelat, explica Laia Nogué, la tècnica responsable del laboratori d´anatomia. Assegura que és important que a la Catalunya Central hi hagi un servei d´aquest tipus per prestar-lo a aquelles persones que volen donar el cos a la ciència. Hi ha reticències. «La mort continua sent tabú. No ens eduquen a conviure amb la mort, que forma part de la vida, però cada cop hi ha més gent conscienciada. La societat evoluciona i és una via per donar vida a un cos mort», opina. En aquest cas tothom pot ser donant del cos si es compleixen tots els requisits, però, en canvi, no tothom pot donar els seus òrgans, fan notar.
Rigor, respecte i anonimat
Nogué comenta que els serveis de donació es nodreixen bàsicament de gent gran que ha mort per causes naturals. Si es fa donació, el cos no podrà ser a la vetlla ni al funeral o cerimònia de comiat. Es trasllada ràpidament a la universitat. També destaquen que els cossos es tracten amb «rigor i molt respecte», i que en tot moment es garanteix l´anonimat, abans i després de la defunció.
