Ras i curt: l'Ajuntament la balla magra perquè Manresa és pobra. No ho va dir amb aquestes mateixes paraules, però aquesta va ser la diagnosi de Marc Aloy, tinent d'alcalde, responsable d'Urbanisme i portaveu d'Esquerra, en començar la segona presentació dels pressupostos 2018 al ple municipal.

La primera l'acabava de fer Josep Maria Sala, responsable d'Hisenda, amb una enumeració detallada de partides i xifres. Una serena inundació de milions, milers, centenars, desenes i unitats d'euro. Aloy va perpetrar una altra allau numèrica, igualment aclaparadora, però amb una orientació més política. I després el regidor no adscrit Miquel Davins en va fer una altra que ningú no va entendre a què treia cap.

Aloy va voler deixar les coses clares abans de començar, i va dir més o menys el que segueix: L'Ajuntament té un problema d'ingressos massa baixos per la mena de població que és Manresa, i això es deu a que el PIB per càpita de la ciutat també és baix, a que té una població envellida, a que l'activitat industrial és clarament insuficient, i a que manca sol industrial en les millors condicions per resoldre aquest problema.

En conseqüència, segons Aloy, per tal que l'Ajuntament tingui els recursos necessaris cal que a la ciutat hi hagi més i millor activitat econòmica, que es podria aconseguir, entre d'altres, amb el sòl industrial necessari en quantitat i qualitat, i amb l'adequació i promoció del nucli històric com a emplaçament d'activitats productives. Aquesta reflexió, més que una introducció als pressupostos, sembla un capítol essencial d'un programa de govern. Per cert, l'any que ve, 2019, hi ha eleccions municipals.

De manera que el ple municipal de Manresa va aprovar els pressupostos del 2018, amb uns ingressos menors dels que voldria, i això que l'oposició els va condemnar com a inflats. La seva tesi: que el 2016 es va tancar amb dèficit, que el 2017 (profetitzen) també passarà, i que el 2018 s'està tibant de veta del nou endeutament per pagar despeses ordinàries. Aviat sabrem si la profecia és bona per al 2017. Per al 2018 caldrà esperar més d'un any. De totes maneres, això dels pressupostos té una gran elasticitat. S'aprova una quantitat i se n'acaba gastant una altra. Ja se sap que la vida és imprevisible i que un pressupost és bàsicament una guia, una orientació adaptable i flexible.

El pressupost per a aquest any és de 86 milions, que s'enfila fins als 120 milions si s'hi sumen Aigües de Manresa, Fòrum i els teatres. Segons les xifres aprovades dijous, gairebé dos d'aquests 120 milions sortiran del cobrament de multes. Oh, ah. Ho va fer notar el regidor Andrés Rojo, de Ciutadans, que va fer els seus càlculs: li van sortir 25 euros per manresà, inclosos els que no condueixen, com ara els nadons. Però el socialista Felip González es va afa-nyar a tranquil·litzar-lo: l'any 2017 aquest capítol s'haurà tancat cap al milió d'euros. És a dir, 13 euros per manresà, inclosos els nadons.

Segons la liquidació del pressupost del 2016, per a aquell any s'havien pressupostat uns ingressos d'1,5 milions per «multes de circulació», però només se'n van imposar per valor de 0,79 milions, que un cop descomptades les anul·lacions van quedar en 0,77 milions. I el 31 de desembre només se n'havien cobrat 0,45 milions. González va explicar que aquesta era una de les partides que de vegades s'inflava per quadrar la previsió d'ingressos. Ep: la previsió. No va dir que es posessin més multes per no tancar amb dèficit.

El que no apareix al pressupost del 2018 és cap partida per pagar la quota a l'Associació de Municipis per la Independència. Rojo va dir que Ciutadans l'havia estat buscant i no l'havia trobada per enlloc. I llavors l'alcalde Junyent, que sol presidir amb una circumspecció papal, es va permetre una alegria i va fer amb els braços un gest irònic com dient «ostres, quina llàstima!». (Rojo parla massa a prop del micro i això li distorsiona la veu; el secretari, que després s'ha de barallar amb la gravació per redactar l'acta, va dir alguna cosa a un funcionari, i al cap d'uns segons desapareixia el soroll de la climatització, que suposava una distorsió afegida).

Anècdotes mínimes per a un debat globalment per sota del que mereix una qüestió com els pressupostos. Els portaveus o se centraven a comentar partides de detall o qüestionaven el sistema sociopolític en general, que condemna els ajuntaments a viure presoners de la manca de recursos i a començar els exercicis amb la major part de la despesa absolutament hipotecada.

En un debat sobre com gastar prop de noranta milions d'euros, els que havien fet els deures es fixaven en si n'han posat deu mil en aquesta partida o tres mil en aquesta altra, amb el benentès que durant l'any es poden moure diners d'aquí cap allà sense gaires problemes. Els que no han havien fet els deures naufragaven. La CUP es mantenia en la desqualificació global. I es trobava a faltar una anàlisi que fes la crítica tant dels arbres com del bosc.