En un temps en què les paraules es buiden deliberadament de contingut és més important que mai recordar-les, àdhuc el contingut. Llibertat, democràcia, veritat, drets humans, diversitat, fraternitat, harmonia, justícia, pau... Totes conformen una aspiració diària, individual i col·lectiva. Totes s'han de cuidar com una planta, com un ésser viu, perquè les realitats conquerides no siguin devorades per la llei de l'entropia.
L'amic i trobador Joan Vilamala va escriure la cançó titulada Brindis enmig de la transició de la dictadura a la democràcia, l'any 1976: «No, no company, no és hora encara d'alçar el teu got a la taverna; cal esperar que a porta oberta sigui tothom qui pugui beure... Cal que siguem tots a taula per alçar els vasos, companys, i començar una nova història on ja no imperi la sang, ni la set de venjança, sinó la més vera pau...».
Aquesta cançó m'ha acompa-nyat durant tants anys! Crec que té plena vigència tant a Catalunya com a Ruanda, a la República Democràtica del Congo, a Síria, Iraq, Afganistan i Colòmbia, per posar només alguns exemples.
L'any 1996 la infermera manresana Flors Sirera -amb en Manuel Madrazo, en Luis Valtueña i en Nitin Mahdav- va agafar el seu got, ple a vessar de generositat i de vida, per oferir aigua de la bona als seus/nostres germans ruandesos i congolesos als camps de refugiats, als abandonats del món, als neoesclaus (alguns dels quals havien treballat o treballen encara per proveir de coltan i altres minerals valuosos a multinacionals occidentals i africanes...). Aquí i allà hi ha gent que vol foragitar la mort, la gana, la malaltia, la presó, l'exili, les desigualtats, l'explotació, la violència directa, cultural i/o estructural... i hi ha gent que s'escuda en doctorats i coneixements absents de tot coneixement ètic per dedicar-se a imposar la desigualtat i la injustícia que porten a l'absència de veritable pau interior i exterior.
Aquí i allà hi ha governants i empresaris de multinacionals que encara viuen -per poc temps- amb la il·lusió que el poder que ostenten els ho permet tot. A la Flors i els seus companys els van trencar el got, però l'aigua de saviesa, fraternitat i justícia es va vessar a la terra. I l'aigua sempre troba la via, i l'aigua es transforma en saba, en planta, en flors, en fruits, mentre alguns que es creuen poderosos segueixen trencant gots.
Honorem a totes i tots els qui com la Flors i com molts de vosaltres i molts d'altres arreu del món treballen perquè sigui tothom qui pugui beure. Així el brindis serà possible, la pau amb justícia, redistribució de les riqueses materials i immaterials que permetrà que tothom seguem a taula, mirant-nos als ulls, d'igual a igual, de diferent a diferent, aprenent cada dia a transcendir els nostres conflictes i les nostres ombres.
Martin Luther King jr., amb la legitimitat d'aquells que havien decidit transcendir l'esclavatge que corria per les seves venes des de la llunyana Àfrica, amb la legitimitat dels que havien decidit posar-se drets davant tanta humiliació sense sentit, deia que «la veritable pau no consisteix en l'absència de tensió sinó en la presència de justícia». I crec que feia referència a la justícia en el sentit ampli, però incloent, també, la justícia en sentit estricte. Per a aquí i allà clamem i reclamen justícia, de forma no violenta. Perquè volem brindar, volem vera pau!
(*) Advocat. Director de la Fundació Carta de la Pau adreçada a l'ONU i representant legal de les víctimes catalanes, espanyoles i ruandeses a l'Àfrica dels Grans Llacs i de l'Ajuntament de Manresa a la causa de justícia universal davant els tribunals de justícia.
