Receptari perquè ciutats mitjanes com Manresa treguin el cap davant la gran àrea metropolitana de Barcelona: potenciar la indústria, sovint relegada a un segon terme pel sector serveis; aprofitar-se del turisme, que més que un problema s'ha de convertir en una oportunitat; que l'Administració escolti més els agents socials que creen riquesa i llocs de treball; tenir personalitat pròpia i vitalitat. És la fórmula dels economistes Miquel Puig i Germà Bel.

Aquest divendres van ser a Manresa per participar en una jornada sobre dinamització econòmica i territorial de les ciutats no metropolitanes. Va moderar el debat el manresà Josep Oliveras Samitier, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili.

Puig i Bel van protagonitzar una mena de pluja d'idees i van reflexionar en veu alta i sense embuts sobre les ciutats mitjanes. Amb la precisió que Barcelona no fa nosa, ben al contrari. «És la nostra porta d'entrada i sortida al món. És diferent la centralitat que el centralisme», va reflexionar Bel. «Hem d'estar contents de tenir Barcelona. Ja no és veritat que sigui més moderna que la resta de Catalunya. I si a algú no li agrada, senzillament que no hi vagi», va afirmar així de clar Puig.

Dit això, Bel va assegurar que les ciutats han de ser sobretot un intercanviador d'idees i un pol per generar innovació. Per a Puig, una ciutat mitjana s'ha de sustentar en tres potes: les comunicacions, el coneixement i la cultura. «Amb un paisatge natural, que és heretat, no n'hi ha prou».

Per sortir del tot de la crisi Puig va recomanar «procurar ser el millor en allò que se sap fer», i va apuntar a la indústria. «Torna a estar de moda» després d'haver quedat relegada i de pensar que era una cosa del passat. Va reclamar, també, més vinculació de les universitats de la ciutat amb el sector industrial. Per la seva part Bel va opinar que qui sap millor com créixer és qui fa créixer, i «això no ho fan els polítics», sinó els agents socials i econòmics. Per això va recomanar a l'Administració «preguntar a la gent que crea treball què necessita».

Del turisme Puig va dir que per a Manresa és més una oportunitat que un problema, i Bel va recordar que a les Cases d'Alcanar, d'on és ell, «ens va alliberar perquè va trencar les dinàmiques dels grups de control social». Van coincidir, però, que el turisme barat sí que és un problema.

Van opinar sobre la desaparició de les caixes d'estalvis locals, que van deixar de ser-ho quan van créixer i van oblidar la seva missió original, i també de la possibilitat que hi torni a haver una bombolla immobiliària, que veuen poc probable. També de les mines de potassa del Bages. Bel va ser clar: fer una obra amb diners públics per millorar el seu transport amb tren cap al Port de Barcelona, tal com es planteja actualment, vol dir que el producte no té prou valor. Seria millor, va dir, repartir la inversió prevista entre els bagencs.