El ple municipal ha aprovat provisionalment el Pla Especial Urbanístic de Camins de Manresa, un document que posa les bases per compatibilitzar l’ús agrícola i el de lleure.

Es van estimar parcialment les al·legacions presentades per Agnès Farreras, Joan Caball en representació de la Unió de Pagesos de Catalunya, la mercantil La Canterana SLU, Josep Codina, Josep Cots, Josep Cantó i Josep Alabern en representació de la Junta de la Sèquia. i Es van desestimar les al·legacions presentades per Montserrat Oriol.

Un cop aprovat provisionalment, el pla serà tramès a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central.

El pla té com objecte definir una xarxa de camins rodats, una xarxa de camins per a vianants, actuacions per completar i optimitzar la xarxa i protegir elements amb valor històric o paisatgístic.

Com gestionar aquesta xarxa o quina senyalització haurien de tenir són alguns dels objectius del Pla Especial de Camins de Manresa que ha elaborat l’Ajuntament.

El document regula i fixa els criteris per gestionar la xarxa de camins rurals o agrícoles de la ciutat, una eina que fins ara no existia.

El pla fixa la xarxa bàsica de camins que han de tenir un domini públic per estructurar l’entorn natural de Manresa, pel que fa al punt de vista agrari, forestal i ramader, i també des de la lògica d’un altre ús que s’hi ha incorporat més recentment com és el lleure.

Donat que la societat fa servir aquest espai no urbanitzable com un espai de lleure més, el pla intenta afrontar aquestes dues realitats.

Descriu, per exemple, si als camins hi poden passar cotxes o no, si ha de garantir el pas de la gent, regula criteris com per exemple el seu manteniment, si ha de ser de terra o si el ferm ha de ser granulat, pavimentat, quin tipus de cunetes hi ha d’haver, com s’ha de recollir l’aigua o bé si es tracta de camins principals o secundaris.

També planteja unificar criteris de senyalització. El pla exposa criteris per a la seva senyalització amb un nom consensuat i a quins punts principals del territori porta, a part que també hi pugui haver informació de rutes a seguir.

El govern municipal defensa que el Pla Especial de Camins s’ha volgut consensuar amb la gent que té propietats i, també, amb altres agents.

Topada amb la Unió de Pagesos

La principal topada que ha tingut el govern municipal en l’elaboració del pla ha estat amb el sindicat Unió de Pagesos.

Unió de Pagesos es va oposar al redactat de l'aprovació inicial del nou Pla de camins de Manresa i va demanar públicament al consistori que retirés la proposta i en presentés una altra que tingués en compte l'activitat agrària del municipi.

El govern municipal va respondre que l’aprovació inicial del pla per junta de govern el dia 26 d’abril del 2016 i la presentació a la ciutat en un acte públic a la Casa Lluvià, el dia 3 de maig del 2016 era el punt de partida per encetar el diàleg sobre el document amb el conjunt de col·lectius i entitats implicades en l’espai agrari i forestal.

Amb la voluntat de poder rebre totes les parts interessades, facilitar el coneixement del Pla, enriquir-lo amb noves aportacions i fer possible el diàleg i el consens sobre les propostes plantejades, es va ampliar el termini d’exposició pública i de presentació d’al·legacions.

En aquesta línia, es van programar reunions amb representants de les diferents àrees agrícoles del terme municipal (sector de Viladordis, sector de l’Agulla i sector Suanya-Ferreres), amb Unió de Pagesos i la Junta de la Sèquia, entre d’altres entitats.Un ús intensiu

El govern municipal ha defensat la necessitat del Pla especial urbanístic de camins de Manresa pel fet que el sòl no urbanitzable rep, cada vegada més, un ús intensiu d’activitats a banda de la tradicional, l’agrària. Cada cop són més les persones que l’utilitzen com a espai de lleure. I, sovint, aquest ús de lleure urbà genera disfuncions sobre l’activitat agrària.

Demana que es tingui en compta que el sòl agrari no disposa d’instruments que permetin fixar criteris sobre la gestió de la xarxa de camins i regular els usos adequats a cadascun dels camins. Així que el Pla de camins és l’instrument urbanístic que permet afrontar aquests reptes.

En aquest sentit el Pla de Camins té per objectiu garantir l’accessibilitat adequada al sòl no urbanitzable al servei de l’activitat agropecuària i, també, regular l’accés dels ciutadans als espais agroforestals del terme municipal.