L'advocada Anna Carranza, nascuda a Barcelona i establerta a Manresa des del 1976, farà avui el pregó de la Festa de la Llum d'enguany. Va ser una de les primeres dones que van exercir a la ciutat juntament amb Maria Dolors Rovira i Françoise Lacroix. Va començar a treballar el 1974 a Barcelona, i el 1980 va obrir el seu despatx a Manresa. Ha tractat sobretot temes laborals i de família, i és una ferma defensora de la mediació abans d'arribar al jutjat.

S'havia imaginat mai que pronunciaria el pregó de la Llum?

Mai de la vida. Vaig estar bastant temps a la junta del Col·legi d'Advocats, però ara no hi estic directament vinculada.

Per què creu que han pensat en vostè?

Tenien clar que havia de ser una dona. I perquè sóc de les primeres col·legiades exercents de Manresa. Pel que sigui, la junta em va escollir a mi. Em va fer molta il·lusió però també vaig tenir la sensació de tenir molta responsabilitat. M'ha costat perquè una cosa és fer un pregó a títol personal i una altra en representació d'una entitat com el Col·legi d'Advocats.

Sobre què reflexionarà?

Sobre la llum i l'aigua (riu). Però vaig pensar que ho havia de relacionar amb el Dret, amb Manresa, amb la meva feina... Hi surt la llum, l'aigua, el moment polític que estem vivint, la meva petita experiència personal, una mica d'història i també una mica de poesia... He intentat que fos una cosa propera. Jo sóc molt planera.

Manresa és una bona plaça en l'àmbit de Justícia?

És un lloc còmode per treballar i la proximitat és important. Però és una plaça en la qual els jutges i secretaris duren molt poc temps. No és una plaça llaminera, i això és un handicap. És la tònica de totes les ciutats com Manresa.

Quina és la seva especialitat?

Em vaig començar a especialitzar en temes laborals i seguretat social. Però el que m'agrada més és família. Semblen dues matèries que no tenen res a veure. Una m'agrada per la immediatesa i l'altra com una mica de servei. Arran de fer família m'ha interessat el tema de la mediació.

La mediació no sembla gens fàcil. No és més còmode que el jutge decideixi?

Hem intentat divulgar-la, encara que és bastant complicat. Jo considero que els temes de família són temes molt adients per a la mediació. Quan et trobes davant un divorci o separació, que hi pot haver béns però bàsicament la problemàtica es dóna quan hi ha fills, és molt difícil que un jutge pugui fer una sentència diguem-ne justa. Amb la mediació el que s'intenta és que les parts es posin d'acord. Que elles mateixes vegin què és el que els convé més, que són les qui realment ho saben. És difícil d'introduir perquè no tenim cultura de mediació. Amb els anys d'experiència veus que el jutge decidirà una cosa que possiblement no agradarà ni a l'un ni a l'altre.

En temes familiars, a més a més, sovint hi ha moltes emocions i sentiments entremig...

Sí. Moltes vegades penses que fas més de psicòleg que no d'advocat. La gent t'explica, et demana consell, i hi ha una labor d'acompanyament independentment del tema jurídic.

Quan va començar a exercir devia ser una època dura en el tema laboral. I pel que fa a família, no n'hi devia haver...

Hi havia el Tribunal Eclesiàstic. Tenia una mica la sensació d'estar en un món que no era el meu. Quan vaig començar a exercir, als 24 anys, m'imposava molt anar al Tribunal Eclesiàstic, que era a la carretera de Cardona. Hi anaves a defensar una dona a qui el marit apallissava. Que una dona s'atrevís a denunciar el marit o a demanar una separació era complicat, estava mal vist. Per això l'acompanyament era molt important. Però al mateix temps era agraït. No feia gaire que s'havia mort Franco i érem en una època de transició, però el funcionariat tenia els tics del franquisme. En el tema laboral era una època de grans acomiadaments, corredisses, temes sindicals... No es pot comparar. Cada temps té el seu moment. Llavors eren així i ara d'una altra manera.

I com és ara?

Ara tinc la impressió que hi ha menys seguretat jurídica. És una impressió personal. Penso que les noves generacions de jutges potser estan molt preparades teòricament però els falta una mica de sensibilitat, d'humanitat i de saber estar.

Ser dona li ha causat problemes en un món que, sobretot abans, era dominat pels homes?

Problemes no, perquè no sóc complicada i no em molesto fàcilment. Si consideres que és un problema que un company en un moment determinat et digui nena, doncs sí, m'hi he trobat. Que algun client que m'ha tocat d'ofici hagi qüestionat la meva professionalitat perquè sóc una dona, també. En algun moment m'he sentit menystinguda, i penso que les dones hem de demostrar més que valem. Però no ho he viscut com un problema sinó com un repte que havia de superar.

L'advocat és un d'aquells professionals a qui no voldries haver de recórrer mai?

La nostra professió és reconfortant perquè hi ets per guiar una persona a buscar la millor solució davant d'un problema concret. Intentar acompanyar-la i orientar-la. En la nostra feina valoro molt la sinceritat en el sentit de no forçar el client que interposi un plet. Prioritzo més l'acord que no pas anar davant el jutjat. Jo no m'he fet rica amb la professió però tinc la consciència molt traquil·la.

Diu que al pregó de la Llum comentarà l'actual situació política. Què en pensa, de la judicialització de la política?

Jo crec que en aquests moments el poder executiu està interferint clarament en la justícia. La justícia està influenciada per tot el que l'envolta. Les lleis no són 2 i 2, quatre. Per exemple, a final dels 70 es donaven moltes incapacitats. Ara no. Indirectament hi ha una qüestió econòmica i política, i els jutges es retrauen. Pel que fa a la macrojustícia, estem veient una interpretació de les normes inimaginable. El que avui estan intentant que sigui violència a ningú no se li havia acudit mai que pogués ser-ho. Independentment del tema polític hi ha un cas de drets humans. Ja no és ni Constitució ni 155. Això fa mal a la Justícia. Quina garantia tinc que no em passarà a mi? S'han de jutjar fets, no pensament ni futuribles. Davant d'això, com ens defensem? Si ara són a presó provisional i no han sortit malgrat les declaracions que han fet, com podem presumir que serà la sentència?