Al terme de Manresa hi ha 185 quilòmetres de camins rurals. Trenta quilòmetres més que de carrers urbans. Ho va explicar el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marc Aloy, al ple municipal de dijous. 185 quilòmetres són molts quilòmetres de camins rurals, i la majoria no surten als plànols de la ciutat. Ni tan sols el Google Maps no és exhaustiu. De manera que si t'hi fiques sense conèixer-los, no és difícil perdre's, com en un laberint. Que és la sensació que hauria tingut un espectador sense informació prèvia que hagués aterrat al debat, al mateix ple, sobre les proposicions de suport als objectius d'enguany del Dia Internacional de les Dones. Uns objectius en els quals tots els grups estan d'acord, i que enguany fixen especialment l'atenció en la bretxa salarial, és a dir, la diferència entre els sous mitjans de les dones i els homes en la nostra economia. De vegades per discriminació descarada i gens dissimulada, i si no, perquè els homes tenen més accés als llocs de treball més ben remunerats, o bé se solen pagar millor els llocs que habitualment ocupen els homes. Tothom està d'acord amb els objectius, però la proposició té una esmena d'addició i una a la totalitat. Si arriben a estar en desacord!

Aquesta era la proposició (o moció; «proposició» és la denominació oficial) que havia fet córrer mars de tinta espanyola perquè el grup de Ciutadans hi va aparèixer com a signant, malgrat que l'exposició de motius parlava de fer «de la República Catalana una República Feminista». Però l'incident i el seu motiu no van aparèixer al debat. Al principi de tot l'alcalde va llegir l'escrit del grup afectat en què demanava no constar com a proponent, i tema resolt. Els socialistes van abstenir-se a causa de l'incís, però van explicar-ho sense dir la paraula màgica.

Votar o no votar, vet aquí l'embolic. Hi havia una proposició inicial, presentada per ERC, CDC, DM i el no adscrit Davins. Llavors els sindicats van demanar intervenir al ple i van fer aportacions. Aquestes aportacions es van incorporar en forma d'esmena d'addició (afegit) a la proposició. El PSC estava d'acord amb l'afegit però no amb la paraula màgica, que persistia en el text final. La CUP volia canviar tota la proposició perquè li semblava tova. Cadascú hi va dir la seva i les votacions finals de les dues esmenes i del text definitiu va donar tres resultats diferents.

Tots a favor de la igualtat i dels drets laborals de les dones, però a la pista del debat hi van aterrar la república (catalana i feminista), el capitalisme, la desqualificació cupaire als sindicats majoritaris, i la municipalització de serveis. I es va embolicar la troca, malgrat que falten quinze mesos per a les eleccions municipals.

La causa de la igualtat es mereixia quelcom millor. No és usual que la representant de les entitats que s'adrecen al ple, en aquest cas la sindicalista Mercè Gómez, secretària general d'UGT al Bages-Berguedà, en nom també de CCOO, acabi discutint amb un membre de la corporació, en aquets cas la regidora Gemma Tomàs, de la CUP, sobre si la vaga ha de ser de dues hores o de jornada completa com a Islàndia. Ni a ella ni a Lluís Vidal Sixto, secretari general de CCOO a la Catalunya Central, els va agradar gaire que els tillessin de «grocs», nom que històricament s'ha aplicat als sindicats que treballen a favor de la patronal trencant les vagues.

Tothom a favor de la igualtat, però al ple hi ha setze senyors regidors i nou senyores regidores, que sumen els 25 membres del consistori. Els grups de la CUP i el PSC tenen dos homes i una dona. El de Ciutadans, dos homes. El de Democràcia Municipal (DM), un home, igual com és masculí el sexe de l'únic regidor no adscrit. I quant als partits de govern, CDC té tres dones sobre vuit components. Només Esquerra, amb quatre sobre set, compleix bé i supera el 50%. A l'equip de govern, del qual no forma part una de les regidores d'Esquerra, hi ha sis dones de catorze components. I Felip González (PSC) va posar una dada sobre la taula: del total de diners que cobren els components del govern local, els masculins se n'enduen un 68% i les dones un 32%. Significatiu.

No només González, com li és habitual, sinó Ton Sierra (DM) van saludar en les seves intervencions els ciutadans que estiguessin seguint el ple municipal per la web de l'Ajuntament. Amb les coses tan distretes que es poden veure a YouTube, ja seria estrany que hi hagués gaires milers de manresans pendents d'un debat en el qual van aparèixer no només Islàndia sinó el Tribunal Constitucional, una vaga dels anys quaranta a la Fàbrica Nova i un «bon dia a totes» pronunciat a prop de les vuit del vespre. Però ja se sap que qui vulgui pot desitjar que el dia sigui bo a qualsevol hora. I que els francesos usen aquesta salutació fins que és hora de dir «bon soir», cap al vespre.