Josep Gili va crear fa més de 20 anys l'empresa Absis, dedicada a a la llavors incipient cartografia digital. Els importants avenços en el camp de la tecnologia de la informació i la universalització de l'accés a dades de tot tipus han convertit la seva visió emprenedora en una línia de negoci que no ha parat de créixer. L'any passat, l'empresa es va integrar a l'estructura de la multinacional francesa Berger-Levrault, dedicada a la comercialització de software de gestió d'informació. Al llarg d'aquestes dues dècades, aquest emprenedor manresà nascut a Sallent, que a més és professor de geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha viscut en primera persona la revolució de la cartografia.

En quina mesura empreses com la que va crear, i la multinacional en la qual treballara ara, han ajudat que em pugui guiar amb Google Maps si em perdo?

Modestament, primer vam col·laborar en divulgar que existia la informació digital i després en donar solucions informàtiques perquè els mapes contribuïssin a aportar solucions a problemes. I, per aquest motiu, avui dia un taxista pot planificar una ruta amb un mapa digital.

Els canvis més importants que s'han vist en aquest àmbit han estat en els darrers anys, però vostè va crear l'empresa en fa més de 20. Com s'ha adaptat a tots els canvis que hi ha hagut?

Hi ha hagut un esforç per adaptar-nos a la globalització de la informació. Als inicis de l'empresa, treballar per als clients que necessitaven els nostres serveis en cartografia digital, com per exemple un ajuntament, era un drama perquè havíem d'anar a buscar la informació, si existia, i a vegades pagar-la. En canvi, ara l'accés, en general, és lliure, immediat i democràtic. I nosaltres hem contribuït a desenvolupar les aplicacions informàtiques i la tecnologia necessària per tractar cartogràficament aquestes dades, perquè els bombers, per exemple, pugin tenir als Ipads informació cartografiada que necessiten per treballar. A l'inici, el nostre projecte va ser pioner en apostar per tecnologia de la informació geogràfica. Vaig crear un equip de persones enteses en tecnologia digital, i ara són en una multinacional que té perspectives de poder créixer a Canadà, França, Bèlgica...

Va ser, en certa manera, visionari.

Vaig apostar per aquest projecte perquè veia que el 80% de la informació amb la qual treballen les administracions, i en general, es pot representar sobre un mapa. Hem viscut tot el gran boom d'Internet i la globalització, que ha impactat de ple en el món de la cartografia.

Com l'aparició dels mapes digitals ha ajudat a millorar la nostra vida?

La gent abans no feia servir mapes, però utilitzaven informació geogràfica. Donaves, per exemple, una adreça o una ubicació. El salt ha consistit en la utilització de mapes digitals i en la popularització del seu ús. A darrere de tot això hi ha una professió, hi ha gent que ha d'agafar la informació i treballar-la amb rigor per donar-li valor.

L'arribada de la cartografia digital i el tractament de dades sobre un mapa ha ajudat en la consolidació de les 'smart cities'?

Efectivament, està totalment vinculat a les smart cities i a conceptes com els de govern obert i el d'accés universal de dades. El que fa un ajuntament, per exemple, és gestionar el territori. Ara, les administracions tenen les dades sobre mapes i això aporta valor i poden prendre, més fàcilment, decisions. Però no només això, perquè contemplar informació sobre un mapa pot, fins i tot, provocar debats i obrir polèmiques. Ara, moltes vegades els diaris presenten informacions en mapes. El tema de Tabàrnia no és res més que una polèmica basada en un mapa.

Expliqui algun projecte en el qual ha treballat.

Un dels que té més interès és els dels centres de control d'ajuntaments, com el de Barcelona, per prendre decisions més ràpides i eficients. La informació sobre un mapa és millor que en un llistat. Si veus que s'acumulen incidències en un barri, saps que l'actuació en aquella zona és prioritària. Si la informació estigués en un llistat, seria més difícil de veure que els problemes es concentren en una zona concreta. Però no només això. Amb la tecnologia actual, els ciutadans podem donar constància d'incidències a la via pública a l'Ajuntament, que arribaran geolocalitzades. Després, l'administració ja establirà mecanismes per avisar les brigades, o qui pertoqui, per resoldre el problema. N'hi ha d'altres. Per exemple l'estudi de totes les teulades a Barcelona i què costaria posar-hi plaques solars en els blocs de pisos. També hi ha la informació de projectes urbanístics.

Com ha canviat l'empresa, ara que forma part d'una multinacional?

És un canvi de xip i de dimensió. Hem passat de tenir visó local, i de treballar per a 600 ajuntaments de tot Catalunya, a oferir servei a més de 4.000 consistoris de l'Estat espanyol. Canvia la dimensió, però la feina és bàsicament la mateixa. Les bases cartogràfiques són iguals aquí o al Canadà. La procedència de les dades pot ser diferent, es poden obtenir d'un satèl·lit o un altre, però el tractament de la informació no canvia. Això sí, fan falta més recursos humans perquè ara treballem per a un territori més ampli.

S'ha donat més valor a la cartografia?

Sí. En la nostra vida quotidiana ens hem acostumat als mapes. La cartografia és poder. Quan Colom va anar a Amèrica duia el capellà i el cartògraf. Era poder. Si mirem pintures d'antics reis de l'edat mitjana, els veurem amb mapes al darrere. Ara, la informació cartogràfica és a l'abast de tothom.