Avui a les 12 del migdia s'ha celebrat a la basílica de la Seu de Manresa el funeral per l'alcalde de la ciutat durant la Transició i empresari vitivinícola Ramon Roqueta, mort ahir als 92 anys d'edat. Roqueta va tenir una contribució decisiva per fer realitat la DO Pla de Bages, i en la seva etapa d'alcalde de la ciutat (1975-1979) es va distingir per la seva capacitat de diàleg i de generar consensos en un període complex. També va ser molt actiu en el vessant social. Va ser president del Montepio de Conductors Manresa-Berga i va formar part de diverses entitats com la Mútua Intercomarcal. Actualment era president d'honor del celler Roqueta Origen.

Ramon Roqueta Roqueta (Manresa, 1925) va ser nomenat alcalde el 3 de novembre del 1975. Va ser designat per l'aleshores governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, i va agafar el relleu a Ramon Soldevila. Després de les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments de l'abril del 1979, va passar el testimoni a Joan Cornet, del Partit dels Socialistes de Catalunya.

El juliol del 2008 va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat en un acte al saló de sessions de l'ajuntament al qual van assistir els alcaldes que el van succeir en el càrrec: Joan Cornet, Juli Sanclimens i Jordi Valls, a més a més de J osep Camprubí, que va presidir la cerimònia. Al seu discurs Roqueta va agrair la tasca de totes les persones que persegueixen el bé comú i els qui es comporten amb responsabilitat i treballen per Manresa i el Bages. Va lloar la capacitat de generar consensos com l'eina més útil de govern.

L'homenatge el van impulsar Regió7 i Tertúlies a la Cuina. S'hi van adherir un centenar d'entitats i persones a títol individual. Els impulsors de la iniciativa van destacar que la tasca de Roqueta va ser possible gràcies a un gran esforç de diàleg, pactes, actuacions de consens i planificació de futur per part de tots els estaments cívics, polítics, empresarials i sindicals de la ciutat.

Durant la seva etapa a l'alcaldia de Manresa va encarregar el Pla d'Ordenació Urbanística, va signar i impulsar el Pacte del Bages per redreçar l'economia comarcal i va fer els primers passos perquè la ciutat tingués tres llars d'infants públiques i l'institut Pius Font i Quer. Va ser l'època en què es va urbanitzar la plaça Sant Jordi, la plaça Bages i es va col·locar la Ben Plantada al Passeig. Va viure moments com la recepció oficial als reis d'Espanya Joan Carles I i Sofia a la seva visita a la ciutat el febrer del 1976. Dos anys més tard rebia el President de la Generalitat, Josep Tarradellas, en la seva primera estada a Manresa després del seu retorn a Catalunya.

L'exalcalde Juli Sanclimens considera que Roqueta va ser la persona ideal en el moment oportú per ocupar l'alcaldia de Manresa. «Difícilment s'hauria pogut trobar una persona millor. Era una bellíssima persona», sentencia.

El també exalcalde Jordi Valls n'ha destacat el compromís amb la ciutat com a empresari, en el seu vessant públic, «en un moment extraordinàriament important», i la seva implicació social. «Formava part de la comunitat i es va comprometre per la seva comunitat». Ha recordat que la primera persona a qui va rebre com a alcalde el juny del 1995 va ser precisament Ramon Roqueta. «Va ser una conversa tranquil·litzadora per a mi». Per a l'exalcalde Josep Camprubí, «era la persona adequada per ocupar l'alcaldia en aquells moments. Va estar a l'alçada de les circumstàncies i va ser capaç d'establir lligams i punts de connexió».

L'actual alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha remarcat que va ser alcalde en un període rellevant de la història del país. «Era un home dialogant, obert i amb visió de ciutat i de país. Ha exercit sempre de manresà i, com a empresari, ha dut el nom de la ciutat arreu del món». Junyent recorda que el seu breu pas per la política va ser una mostra de generositat en una epoca en què calien consensos.

La cap de protocol a l'Ajuntament de Manresa fins al 2016, Glòria Ballús, era tècnica d'Administració general a l'Ajuntament de Manresa quan Roqueta li va encomanar la tasca de Relacions Públiques. Valora molt positivament la feina que va fer «en una etapa molt difícil, uns moments molt delicats, sobretot perquè no se sabia què passaria l'endemà». Destaca «el seu tarannà conciliador, però ferm a la vegada».

Pere Oms va formar part de la Comissió de Política Municipal per CDC que es va constituir a Manresa després de les primeres eleccions legislatives del 1977, per tutelar el govern municipal. Comenta que «s'ha mort un patrici, una persona oberta i amb sentit de territori i amb un sentit personal de fer les coses ben fetes. Ha deixat la terra ben abonada, en tots els sentits». Ignasi Perramon també era a la comissió en representació del PSAN. Pensa que, «en conjunt i ateses les circumstàncies, va saber tenir un paper digne. Valora que iniciés el Pla d'Ordenació Urbanística que va evitar «l'especulació més pura i dura a la ciutat», i que intercedís per l'alliberament dels presos polítics d'aleshores. També recorda aquests fets Ramon Majó, igualment de la comissió pel PSUC. «Va fer el paper que li tocava. No era una persona que generés enemistats».