Moltes cadires buides a la sala d’actes de la FUB per assistir a la conferència oberta al públic del físic manresà de fama mundial Juan Ignacio Cirac. El que vol dir que molta gent es va quedar sense escoltar en directe dues prediccions d’enorme rellevància d’aquest aspirant al premi Nobel.
La primera predicció és que «en 1 any hi haurà el primer ordinador quàntic que podrà realitzar càlculs que cap ordinador pot fer ara».
La segona, que «en 10 anys hi haurà superordinadors quàntics» en funcionament.
Cirac va participar a l’acte de lliurament del segon premi La Ciència i els Infants, que promou el Rotary Club de Manresa-Bages amb la col·laboració de la UManresa-FUB.
Nascut a Manresa el 1965 i un dels principals experts mundials en computació quàntica, Cirac va començar la seva xerrada deixant clar que «jo sóc manresà» per passar, tot seguit, a intentar acostar la realitat de la computació quàntica a l’auditori, perquè no fos vista com un àrea del coneixement inexpugnable i allunyada de la vida sinó un pas més en l’evolució del coneixement que ja és aquí.
El físic de fama internacional va fer un símil entre la missatgeria que es basava no fa pas tants anys en correu de paper transportat per carruatges fins als punts de distribució.
«En aquella època», va dir, «la forma de fer més eficient el sistema de comunicació era que les carrosses fossin tirades per més cavalls i més ben alimentats per arribar abans a destinació».
El descobriment de les ones de ràdio va obrir un univers de possibilitats per a la comunicació que no tenia res a veure amb tenir més cavalls i alimentar-los millor, sinó amb nous paradigmes.
Noves lleis
Això és el que va anunciar que és a punt de tornar a passar. «Les lleis que s’han descobert que funcionen a escales molt petites -la secció d’un cabell tallada en un milió de trossos i el resultat tallat un milió de cops més- desconcerten, però està demostrat que funcionen». Que un element es pugui moure en dues direccions al mateix temps i que pugui ser a dos llocs simultàniament canvia les regles de joc.
Els prototips d’ordinadors quàntics que ja s’han construït «són petits i s’aniran fent cada cop més grans fins que substituiran els actuals ordinadors» i això obrirà la porta a «la descoberta de nous materials, de nous fàrmacs i noves molècules» que portaran el coneixement científic a fer un gran pas.
Dominades les lleis del món dels quarks la capacitat de fer càlculs serà tan gran que ja no serviran els actuals sistemes d’encriptació i caldrà donar pas a «la criptografia quàntica».
Cirac va donar una gran importància a preparar els infants per assimilar amb naturalitat conceptes que els adults amb les ments ja formades tenen dificultats per acceptar.
Concretament va dir que hi ha molts adults per als què la física quàntica és «inconcebible perquè tenen la ment corrupta per entendre-la».
No ho va dir, però és el mateix que passava quan fa anys a alguna gent no se la podia convèncer que s’havia arribat a la Lluna.
Record a Jorge Wagensberg
La segona edició del premi La Ciència i els Infants, que promouen el Rotary Club de Manresa-Bages i la UManresa-FUB, es va iniciar ahir amb paraules de record per al físic recentment desaparegut Jorge Wagensberg, que va ser el ponent de l’anterior acte de lliurament de guardons.
Rexics, Sant Ignasi i Pla del Puig guanyen
En aquesta ocasió, després de la conferència de Juan Ignacio Cirac, el primer premi va ser atorgat a la llar d’infants Rexics, de Canet de Fals (Fonollosa) i la seva proposta titulada «Canviarà?».
El segon premi va ser a l’escola Sant Ignasi de Manresa i la proposta «Puc o no puc fer una volta de campana?» i el tercer per al Pla del Puig de Sant Fruitós de Bages amb la proposta titulada «Observem que passa quan juguem amb pèndols».
Els premis de 600, 400 i 200 euros es destinaran a la compra de material destinat a l’experimentació científica
El jurat, format per tres membres del Rotary Club Manresa-Bages (Pere Moro, Maite Gómez i Mar Barons) i dos membres de la UManresa (Sílvia Mampel i Jordi Cantons), va valorar especialment l’originalitat, la claredat de l’acostament al concepte científic i la capacitat d’afavorir la iniciativa intencionada i la possibilitat de resolucions diverses que presentaven els treballs elaborats des dels centres educatius bagencs.
El president del Rotary Club de Manresa-Bages, Pere Moro, va defensar la necessitat d’articular propostes que serveixin «per ajudar els infants a entendre el món» i la regidora d’Ensenyament, Mercè Rosich, va advocar per «treballar des de la base per combatre la por dels estudiants a les carreres tecnològiques».
