Ignasi Bajona Oliveras, exdirector de la revista cultural manresana Bages, que es va començar a editar en plena postguerra i va sobreviure onze anys, ha mort als 90 anys. El manresà també va ser director de l'Institut Lluís de Peguera (1977- 1981). El funeral tindrà lloc aquest dilluns, a les 11 del matí, a l'església parroquial de Crist Rei.
Catedràtic de Llengua i Literatura Espanyoles i doctor en Filologia Romànica, Bajona va prendre el relleu de Carles Llussà com a director de la revista Bages (1953-1963) a partir del 1956. Dissabte, l'escriptor Josep Tomàs Cabot, un dels intel·lectuals que hi van col·laborar, el recordava com un «amic» amb el qual l'unia el seu interès per la literatura. «Ens havíem vist sovint i encara era més amic del meu germà, que també era professor i que va estar sempre al seu costat». Comentava que la revista Bages va desaparèixer per manca de subscriptors però que, mentre es va editar -amb un tiratge d'entre 500 i 1.000 exemplars i un total de 130 números- va «tenir molt prestigi i es va tenir en compte» com a referent cultural. A més a més, «estava molt ben editada».
La revista, que va arribar a tenir 160 col·laboradors i en què el català va anar guanyant pes any rere any, la va impulsar l'Associació d'Exalumnes de I'Institut d'Ensenyament Mitjà de Manresa, l'actual Lluís de Peguera. En un article a Regió7 sobre la seva fundació, Llussà explicava que, «tot i aportar els requisits que exigia el ministeri corresponent, mai no va ser oficialment autoritzada. Sols vam aconseguir que fos tolerada».
El finat, autor del llibre L'institut Lluís de Peguera de Manresa. 75 anys d'activitat docent 1927-2002, també va ser alumne (va formar part de la primera promoció després de la guerra) i professor del centre. També va treballar com a inspector d'Ensenyament.
La seva vetlla és al tanatori de la Funerària Fontanova Àltima (carrer del Bruc, 11-13, de Manresa).
