Vuit pàgines. És la llargada de la sentència de la magistrada Sílvia Mañas Vidal, jutgessa degana dels jutjats de Manresa, sobre el judici popular vers l'ús de l'aigua celebrat per la Festa de la Llum a proposta del Col·legi d'Advocats de Manresa. La conclusió és que les quatre parts que hi van intervenir tenen part de raó però que, en tot cas, l'aigua no pot ser gratuïta, si bé ha de tenir un preu que no n'impedeixi l'accés a tothom.
La simulació del judici, celebrat el 19 de febrer passat al teatre Conservatori, que pràcticament va omplir la platea, i moderat pel meteoròleg Francesc Mauri, el van protagonitzar alumnes de batxillerat de l'institut Lluís de Peguera, que es van posar en la pell d'un ajuntament, una empresa subministradora, un grup de consumidors i un grup ecologista. Hi van passar vuit testimonis.
Després d'exposar els fets i els fonaments de dret de cada part, la magistrada decideix estimar parcialment les quatre demandes. A la sentència hi diu que l'Ajuntament «no té dret a cobrar tots els impostos sobre l'aigua, com l'IVA o en tot cas al tipus del 10% quan l'aigua és un bé bàsic»; que la quota fixa que fa pagar l'empresa subministradora no promou l'estalvi d'aigua per part del consumidor; que «l'aigua no pot ser gratuïta», i que «s'han d'imposar mecanismes que en garanteixin l'estalvi i implementar polítiques de foment de l'ús responsable». Quant a les costes... la magistrada no n'imposa a cap de les parts.
La intenció del Col·legi d'Advocats és que aquesta simulació d'un judici, que va proposar com a administrador de la Festa de la Llum, es pugui celebrar cada any.
