Per on passava el tren que transportava la potassa de Súria ara hi ha una gran avinguda i un dels accessos d'entrada i sortida més important de Manresa. On tot eren camps ara hi ha carrers, habitatges i el gruix del campus universitari de Manresa. I l'escorxador que es va construir fa 110 anys és actualment una biblioteca universitària. Ara fa 20 anys que va començar la transformació urbanística de tot l'entorn del que actualment és la zona universitària de Manresa. Ha sigut un procés en constant evolució que no s'ha aturat en cap moment des que es va posar en marxa el 1998. Aquesta mateixa setmana, per exemple, s'ha col·locat la primera pedra del futur edifici de la FUB3, que completarà la reconversió de tot l'escorxador modernista, obra d'Ignasi Oms, en equipaments universitaris.

La universitat ha sigut el motor de la transformació urbanística del sector. Manresa ja era ciutat universitària. Enguany la UPC compleix el seu 75è aniversari. El nou impuls, però, va començar el juny del 1998, quan les màquines excavadores van entrar als terrenys de l'antic escorxador per tirar a terra una part del complex per construir-hi un centre de recerca precisament de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa. L'embrió del Centre Tecnològic, el CTM.

Un segon episodi clau

Un segon episodi clau per a la transformació urbanística va tenir lloc a l'estiu de l'any 2000. Les obres del CTM s'estaven acabant i van començar les de l'edifici mare de la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa). Encara no hi havia l'avinguda feta. «Quan vam venir aquí no hi havia res urbanitzat. L'edifici estava orientat a un lloc on no hi havia res. A mi em deien que ens havíem equivocat, que havíem de posar la porta a la part del darrere, que l'edifici estava girat», recorda el director general de la FUB, Valentí Martínez. El gener del 2002 s'hi van fer les primeres classes.

Segons Martínez, la universitat va generar el canvi de l'actual zona universitària. «Va ser el que va comportar el tapament de la via, la construcció de l'avinguda, del carrer Ramon Iglesias i al final la connexió de la ciutat amb l'eix Transversal». L'aposta era que la nova zona universitària s'instal·lés en un sector on pogués expandir-se.

En un primer moment aquest model de concentrar l'activitat universitària en un sol sector va ser criticat. També ara se senten veus que diuen que va ser un error i que hauria sigut millor distribuir la universitat pel Barri Antic de la ciutat, fet que hauria afavorit la seva rehabilitació i recuperació. Es parlava, per exemple, de la Fàbrica Balcells, on ara hi ha el Conservatori de Música. Per a Martínez, però, es va fer una aposta «amb visió de futur i crec que la van encertar. Però ara no té mèrit. Tenia mèrit en aquella època».

Encara ara se'n parla

Encara ara es justifica aquella decisió «més política que tècnica» segons Martínez. A l'acte de col·locació de la primera pedra de la FUB3, Martínez va afirmar que l'aposta per la zona universitària parteix d'un model «compacte i integrat que permet fer una gestió eficient dels recursos i garantir un creixement sostingut». També l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va dir que la FUB3 «suposa continuar avançant en l'aposta urbanística d'aquesta zona de Manresa i dóna capacitat a la institució de continuar funcionant com a motor econòmic de la ciutat».

La integració de tots els equipaments universitaris, amb la UPC també al sector de les Bases, va anar arribant de forma progressiva a partir del CTM i la FUB. L'abril del 2005 es va inaugurar l'actual biblioteca de la UPC que dóna servei al campus universitari de Manresa. Va permetre rehabilitar la nau central de l'escorxador, obra modernista d'Ignasi Oms del 1908. El 2010 van començar les obres de la Clínica Universitària, ara peça clau dels estudis de la facultat de Medicina de la UVic-UCC; el curs 2011-2012 es va estrenar la residència d'estudiants; el febrer del 2015 es va posar en marxa la FUB2 a l'edifici del CTM (que es va traslladar a l'actual parc tecnològic), i ara han començat les obres de la FUB3. Entremig, el 2006, es van iniciar les obres per fer l'actual avinguda Universitària.

Tots junts per primer cop

Martínez recorda que amb la posada en marxa de l'edifici mare de la FUB «vam veure per primer cop tot el potencial que tenia. Era la primera vegada que s'integraven tots els estudis», fins llavors escampats en diferents locals de la ciutat. «Dèiem: on són els alumnes?».

A partir d'aquí «vam desenvolupar un projecte que realment ens posicionés bé en l'àmbit universitari». El creixement exponencial que ha experimentat la FUB, la federació universitària amb Vic que complirà 5 anys el pròxim mes d'abril i que ha permès tenir facultat de Medicina, l'increment de l'oferta d'estudis, dels alumnes i també dels estudiants d'altres països ha fet la resta 20 anys després.