La mobilització independentista puja de to a Manresa. Mai fins ara en les múltiples mobilitzacions ciutadanes que s'havien produït hi havia hagut una mostra de ràbia tan palpable com la que ahir va embrutar de pintura l'entrada de l'edifici dels jutjats i la bandera espanyola de la façana.

Bona part de les més de tres mil persones, aproximadament, que havien participat a la concentració que havia omplert la plaça Major van enfilar cap als jutjats un cop acabat l'acte.

Van baixar per Sant Miquel i Alfons XII fins arribar a omplir el carrer Arbonès i la part de la plaça Montserrat que queda davant de l'edifici judicial.

Agents dels Mossos d'Esquadra custodiaven els jutjats però hi havia centenars de persones amb torxes, algunes amb la cara tapada, que van començar a llançar globus plens de pintura.

24

Protesta a Manresa per l'alliberament dels presos polítics

Després de l'esclat de ràbia, mentre es llançaven proclames com «Llarena fas pena», «Això amb Franco ja passava» i «desobediència per la independència», la concentració va prendre un caire més festiu al ritme d'una batucada que va fer ballar gent de totes les edats que havia participat a la protesta.

«Disposats a tot»

La concentració de rebuig a la decisió judicial es va iniciar amb un ampli seguiment que va deixar pocs espais buits a la plaça Major.

Va començar a les 8 del vespre amb l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, llegint un manifest en què es lamentava que l'Estat «en comptes d'actuar com una democràcia madura» hagi propiciat una «causa general» contra representants polítics de la ciutadania.

Va donar veu als que exigeixen la restitució de les institucions catalanes i va advertir que «som un sol poble» disposat a plantar cara a «la dictadura del 155».

Les paraules de l'alcalde, que al començament no es podien escoltar per la deficient megafonia, van quedar nombroses vegades ofegades per crits de «fora, fora, fora la bandera espanyola».

Després de la seva intervenció, va prendre la paraula Eudald Camprubí, nou coordinador de l'ANC de Manresa, que va exterioritzar el que molts sentien: «Estem cansats de cedir davant les amenaces del Govern espanyol». I va afegir: «És hora de dir prou i fer un pas endavant».

Aplaudiments dels concentrats quan va dir que el Govern espanyol «s'ha passat de la ratlla» i que el que tocava era «confrontar-nos a l'Estat espanyol» sense fer servir la violència però estant «disposats a tot» perquè «només la república és la solució».

Va advertir que la situació actual només es podia afrontar «amb un poble organitzat i mobilitzat» i va exigir a les forces polítiques «unitat d'acció».