La resolució del Tribunal Català de Contractes afirma que el seu pronunciament posa fi a la via administrativa i és executiu sense perjudici que es pugui interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Segons recull la mateixa resolució del tribunal, la decisió d'integrar en un únic lot la renovació de 10 sectors d'enllumenat públic pretén evitar «una atomització excessiva del contracte que afectaria a la gestió i eficiència dels recursos públics».

També intenta superar «dificultats a l'hora de possibles exigències de responsabilitats entre empreses pel fet que hi podria haver responsabilitats creuades».

L'Ajuntament defensa la seva actuació sobre la base que tant els criteris avaluables segons un judici de valor com els automàtics tenen assignada una puntuació global, per la publicitat donada als plecs, per la potenciació del pes dels criteris automàtics (109 punts) respecte als subjectius (40 punts) i atesa la necessitat de permetre un marge d'apreciació a l'Ajuntament de Manresa a l'hora de valorar-los.

Respecte a aquest darrer argument, sosté que la redacció del plec ve motivada per tal d'oferir un marge per valorar les propostes sobre la planificació de l'execució que minimitzi l'afectació de les obres sobre l'entorn urbà i sobre els usos i el funcionament ordinari de la xarxa d'enllumenat públic actual respecte del nou.

Argumenta que precisament la voluntat municipal és obtenir un ventall d'idees que pugui valorar en aquests termes, i que si l'ajuntament concretés formes de minimització que els licitadors poguessin oferir o no, s'entraria en un criteri d'adjudicació de naturalesa automàtica.