En cap cas s’ha incomplert la legalitat» ni s’ha actuat de manera «arbitrària» per afavorir «cap empresa». Al contrari, el plec de clàusules de manteniment i millora de l’enllumenat de 5,5 milions d’euros anul·lat pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (vegeu diari de dimarts) el que procurava era cercar «estalvi econòmic i minimitzar les molèsties».
Aquesta ha estat la resposta de l’equip de govern de CDC i ERC a la revelació feta pública aquest dimarts pel grup municipal del PSC que l’organisme de la Generalitat qüestionava contundentment els termes del concurs milionari que l’Ajuntament de Manresa va convocar el juliol del 2017 per adjudicar un nou contracte del servei de manteniment de l’enllumenat públic i semàfors, i de l’obra de millora de diferents sectors i instal·lacions del municipi.
El pal de paller de l’argumentari del govern és que l’objectiu del contracte era aconseguir un preu competitiu per tal d’estalviar recursos públics, així com minimitzar les afectacions dels treballs a la ciutadania. Aquesta era la pretensió de l’Ajuntament en el moment de redactar el plec de clàusules, «i en cap cas actuar de manera arbitrària ni afavorint cap empresa», sinó amb criteris tècnics, buscant un estalvi econòmic i minimitzant les molèsties.
En el comunicat fet públic, Convergència i Esquerra insisteixen que «la voluntat municipal no ha estat en cap moment voler provocar inseguretat jurídica als licitadors ni tampoc afavorir la posició de ningú».
Per al govern municipal, «la nota comuna dels diferents aspectes objecte d’impugnació és que tots ells afecten qüestions interpretables». I, en aquesta matèria, el grau de controvèrsia és elevat i poden servir d’exemple diverses resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, que al llarg del darrer any s’han dictat i que afecten diferents ajuntaments, als quals també s’han anul·lat plecs de clàusules, com per exemple Reus, Sabadell, Terrassa, Castellbisbal o Viladecavalls.
D’altra banda, també afirma que s’ha de tenir en compte que l’òrgan de la Generalitat considera que, tot i haver estimat el recurs, no obliga l’Ajuntament a pagar els 3.713 euros de les despeses d’aquest recurs a l’empresa recur-rent.
Segons l’Ajuntament, va tenir constància de la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic el dia 28 de març, just abans dels dies festius de Setmana Santa.
Recorda que es tracta d’una resolució d’un òrgan administratiu de la Generalitat, no pas judicial, del qual estava pendent des de l’agost del 2017, quan es va presentar recurs per part de l’empresa Electricitat Boquet SL. I que «en el moment de la interposició del recurs, l’Ajuntament havia suspès el procés de licitació, per iniciativa pròpia».
Nou plec de clàusules
Els serveis tècnics de l’Ajuntament analitzaran les recomanacions de l’òrgan administratiu de la Generalitat i les tindran en compte per a la redacció d’un nou plec de clàusules.
L’Ajuntament afirma que «treballarà per tenir a punt com més aviat millor el nou plec de clàusules» i recorda que la funció del tribunal és estrictament revisora i «en cap cas s’ha incomplert la legalitat». Reitera que l’objectiu era tirar endavant actuacions de millora de la xarxa d’enllumenat, en la línia de renovar i instal·lar xarxes més eficients, amb els preus més competitius possibles.
L’anul·lació del plec «no representa cap despesa econòmica ni perjudica el servei que s’ofereix a la ciutadania, si bé endarrerirà les tasques de manteniment i renovació previstes al projecte», diu.
«Una atomització excessiva afectaria la gestió i eficiència del servei públic»
El punt de vista dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Manresa sobre el recurs que va presentar l’empresa Electricitat Boquet SL al plec de clàusules del concurs s’articula en tres punts:
▶ 1. El recurs interposat per l’empresa defensa la necessitat de fraccionar el lot inclòs a l’expedient corresponent a l’obra de millora de sectors d’enllumenat en sublots diferenciats. Val a dir que serveis tècnics municipals van valorar la necessitat de confeccionar aquestes actuacions en un sol lot tenint en compte la seva naturalesa semblant i una millor coordinació i eficiència per a l’execució de les obres. És a dir, l’Ajuntament va considerar que licitar les cinc fases incloses en el projecte executiu de manera agrupada permetia obtenir uns preus més competitius i també un millor seguiment de l’execució de les obres per part dels serveis tècnics municipals. L’Ajuntament considerava que «la subdivisió en lots portaria a una atomització excessiva del contracte, que afectaria la gestió i eficiència del servei públic i també podria portar dificultats a l’hora de possibles exigències de responsabilitats entre les empreses intervinents». Sobre aquest aspecte, el tribunal «no obliga a fer la divisió en sublots, si bé considera que aquesta ha de ser la tendència i, en cas de no fer la divisió, cal explicar-ne adequadament les raons».
▶ 2. Respecte de la impugnació del criteri d’adjudicació relatiu a la valoració del pla d’execució de les obres, l’Ajuntament entenia que amb aquest criteri es podien valorar les propostes que minimitzessin l’afectació de les obres sobre l’entorn urbà i sobre el funcionament ordinari de la xarxa d’enllumenat públic actual respecte del nou. El tribunal considera que aquest criteri és massa ampli, però l’Ajuntament «considerava necessari deixar un marge als licitadors per proposar formes de minimitzar les afectacions. Això proporcionava també una informació sobre el grau de coneixement de les obres a executar per part del licitador».
▶ 3. Pel que fa a la impugnació del criteri automàtic de l’oferta econòmica, l’empresa al·legava que en fixar-se un límit de baixa (10%), totes les empreses el podrien oferir per obtenir la màxima puntuació i aquest criteri no seria diferenciador. L’Ajuntament va considerar que «no necessàriament era així», ja que a l’oferta econòmica calia també vincular-hi les possibles millores que podien oferir els licitadors, de forma que la valoració automàtica en matèria econòmica depenia en conjunt de la suma del preu de licitació ofert i les eventuals millores.
