El punt de vista dels serveis tècnics de l'Ajuntament de Manresa sobre el recurs que va presentar l'empresa Electricitat Boquet SL al plec de clàusules del concurs s'articula en tres punts:

? 1. El recurs interposat per l'empresa defensa la necessitat de fraccionar el lot inclòs a l'expedient corresponent a l'obra de millora de sectors d'enllumenat en sublots diferenciats. Val a dir que serveis tècnics municipals van valorar la necessitat de confeccionar aquestes actuacions en un sol lot tenint en compte la seva naturalesa semblant i una millor coordinació i eficiència per a l'execució de les obres. És a dir, l'Ajuntament va considerar que licitar les cinc fases incloses en el projecte executiu de manera agrupada permetia obtenir uns preus més competitius i també un millor seguiment de l'execució de les obres per part dels serveis tècnics municipals. L'Ajuntament considerava que «la subdivisió en lots portaria a una atomització excessiva del contracte, que afectaria la gestió i eficiència del servei públic i també podria portar dificultats a l'hora de possibles exigències de responsabilitats entre les empreses intervinents». Sobre aquest aspecte, el tribunal «no obliga a fer la divisió en sublots, si bé considera que aquesta ha de ser la tendència i, en cas de no fer la divisió, cal explicar-ne adequadament les raons».

? 2. Respecte de la impugnació del criteri d'adjudicació relatiu a la valoració del pla d'execució de les obres, l'Ajuntament entenia que amb aquest criteri es podien valorar les propostes que minimitzessin l'afectació de les obres sobre l'entorn urbà i sobre el funcionament ordinari de la xarxa d'enllumenat públic actual respecte del nou. El tribunal considera que aquest criteri és massa ampli, però l'Ajuntament «considerava necessari deixar un marge als licitadors per proposar formes de minimitzar les afectacions. Això proporcionava també una informació sobre el grau de coneixement de les obres a executar per part del licitador».

? 3. Pel que fa a la impugnació del criteri automàtic de l'oferta econòmica, l'empresa al·legava que en fixar-se un límit de baixa (10%), totes les empreses el podrien oferir per obtenir la màxima puntuació i aquest criteri no seria diferenciador. L'Ajuntament va considerar que «no necessàriament era així», ja que a l'oferta econòmica calia també vincular-hi les possibles millores que podien oferir els licitadors, de forma que la valoració automàtica en matèria econòmica depenia en conjunt de la suma del preu de licitació ofert i les eventuals millores.