Aquest dimarts ha començat el trasllat dels setze avis que hi ha a la residència Catalunya, l'única de municipal que queda a Manresa, que tanca, com ja va avançar Regió7. Les setze places municipals s'extingiran a mesura que els avis que les tenen es morin o en gua-nyin una de pública perquè el seu grau de dependència així ho requereixi, i passaran a ser privades.

El trasllat dels avis es fa a la residència de la Fundació Sant Andreu Salut -on tindran les mateixes treballadores-, a qui l'Ajuntament n'ha adjudicat la gestió via concurs públic i que va ser l'única que s'hi va presentar. El contracte també començava dimarts. Cal dir que la fundació sempre ha guanyat el concurs per gestionar la residència Catalunya, que havia tingut fins a 23 places, que han anat baixant a les setze actuals perquè ja no s'han omplert les que s'han buidat pel decés de la persona o perquè tenia el grau de dependència per obtenir plaça pública, entrava a la llista d'espera i, quan l'obtenia, marxava. És el que també es farà ara. Va obrir el 1988 i ocupava la primera planta del centre cívic Selves i Carner, al bar-ri de Saldes-Plaça Catalunya.

La regidora d'Acció Social i Cooperació, Àngels Santolària, i la cap de secció de Serveis Socials, Josefina Ramírez, van atendre el requeriment d'aquest diari per explicar les raons de la desaparició de la Catalunya.

Un servei que no els pertoca

Segons Ramírez, aquesta residència «cobria l'espai que no cobria la Generalitat perquè és un servei que li toca donar-lo a la Generalitat i no a l'Ajuntament, perquè és especialitzat i no bàsic», que són els que sí que han de cobrir els ajuntaments. Per què funcionava, doncs? «Ens trobàvem amb un ventall de persones que no tenien dret a plaça pública perquè no complien els requisits: no tenien el grau de dependència ni els 65 anys -perquè nosaltres els acollíem a partir dels 60 anys- i es trobaven en una situació que no tenien habitatge, no tenien suport familiar ni de ningú i necessitaven una atenció les 24 hores del dia». Persones que, «al cap d'uns mesos d'entrar a la residència, milloraven molt la seva salut i haurien pogut buscar un habitatge i viure pel seu compte, però com que s'hi trobaven a gust, s'hi quedaven». En definitiva, funcionava més com un servei d'assistència social que com un geriàtric. Recorda que, en casos molt concrets i temporals, l'Ajuntament dóna ajudes econòmiques a persones que no tenen plaça pública i necessiten estar en una residència.

Amb el trasllat a la Fundació Sant Andreu Salut, s'han concertat les setze places municipals nominatives per a les persones que ja les ocupen, i dues més. Les setze són les que s'aniran extingint i no es tornaran a omplir; les altres dues es mantindran sempre pensant en poder atendre casos com els esmentats, explica Santolària. És a dir, persones que no poden accedir a una plaça pública i necessiten atenció permanent.

Obres impossibles

A banda de les raons exposades, un altre motiu de pes per tancar la residència Catalunya, que aquest diari ja va explicar quan ho va avançar en l'edició de l'1 de febrer passat, és que «l'equipament no complia els requisits i, per tant, mai no ens haurien concertat places allà», apunta Santolària. Ramírez afegeix que «teníem un petit finançament de la Generalitat, però, en no complir els requisits, ens van dir que ens el retirarien». Aquests requisits són que «no tenia sortida d'emergència, que és primordial, però com que és un edifici que està catalogat no la hi podíem posar. Era evident que havíem de marxar d'allà», apunta la regidora, que comenta que «per la mateixa raó tampoc no hi podíem fer pisos tutelats».

La manca de places

El cert és que a Manresa fan falta places de residència públiques. Segons el sondeig fet per aquest diari el gener passat, hi havia una llista d'espera de 470 persones i fa cinc anys que no se'n creen.

Santolària explica sobre això que «quan anem a la Generalitat a reclamar, el problema que ens trobem és que ells ho agafen a nivell territorial. Agafen el Bages i diuen: no esteu tan malament, perquè si ho compares amb Barcelona és evident que estem molt millor, però, és clar, els diem que el que no és normal és que concertin places en pobles, quan la majoria de gent és de Manresa. I la majoria de gent el que vol és quedar-se on té l'entorn familiar».