El Saló de Sessions de l'Ajuntament de Manresa ha viscut aquest vespre una jornada molt especial i emotiva amb el lliurament de la Medalla de la Ciutat al Mèrit de la Solidaritat a títol pòstum a la infermera i cooperant manresana Flors Sirera For tuny, que va ser assassinada el 18 de gener del 1997 a Ruanda a mans del Front Patriòtic Ruandès, quan tenia 33 anys, juntament amb dos companys més cooperants de l'ONG Metges del Món.

Amb l’alcalde i representants de tots els grups municipals a la presidència, i amb una sala plena de gom a gom amb la presència de familiars, amics i representants del món social i institucional, la mare i els nebots de Flors Sirera, Conxita Fortuny i Martí i Alba Arnau Sirera han rebut de mans de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, aquesta concessió aprovada per unanimitat per tots els grups per reconèixer la trajectòria solidària de la cooperant manresana. Aquesta és la primera Medalla de la Ciutat al Mèrit de la Solidaritat que es concedeix a l’Ajuntament de Manresa.

L’acte l’ha obert l’alcalde Valentí Junyent, el qual ha donat la paraula al representant legal de la cooperant i un dels advocats acreditat davant el Tribunal de La Haia, Jordi Palou Loverdos, que ha intervingut en nom del Consell Municipal de Solidaritat. Palou ha recordat el compromís de la infermera manresana “amb la gent d’aquí” (de Manresa, de Tremp, de Canàries) i també de l’Àfrica, on va anar en dues ocasions, per treballar a favor de les persones més desvalgudes. Palou ha remarcat que els diversos consistoris que hi ha hagut a Manresa al llarg d’aquests anys han mostrat el seu reconeixement a la Flors, i “la millor mostra i homenatge és la unanimitat amb què s’ha concedit aquesta medalla”. Segons ell, l’acte d’avui és “la manifestació de la política en majúscules, perquè posa al m&agrav e;xim nivell de reconeixement una lluitadora compromesa amb el seu poble, amb persones properes però també llunyanes”. Segons ell, “el compromís sostingut de la ciutadania al llarg d’aquests 21 ha de fer també que la justícia esbrini la veritat del que va ocórrer”, i ha conclòs que el compromís vital de la Flors no es va aturar aquell gener del 97, sinó que al llarg dels anys, “ha seguit donant fruits, en forma de mostres d’equitat, pau, justícia i solidaritat”.Emotives paraules de les seves amigues Dolors Riba i Carmen Cervera

A continuació han intervingut Dolors Riba i Carmen Cervera, amigues i companyes de Flors Sirera que han parlat de la seva relació personal i les seves vivències. Dolors Riba ha llegit uns paràgrafs d’una carta inèdita que li va escriure Flors Sirera un dia abans de la seva mort i que Riba va rebre més tard. En aquesta carta la Flors explicava els seus temors, perquè “aquests últims dies la situació sembla que es comença a caldejar i hi ha bastants més accidents. Últimament ens hem assabentat que s’ha de vigilar el que es diu per telèfon, pel fax, per la ràdio, perquè ho tenen tot intervingut i a més d’un l’han fet marxar”. A la carta, Flors Sirera explicava les precàries condicions amb què havien de treballar a Ruanda, però alhora es mostrava meravellada per la natura exuberant, la gent, i els colors d’aquell país, al qual estava convençuda de continuar treballant. Dolors Riba ha definit Flors Sirera “una amiga excepcional, una excel·lent professional” i una persona “sempre disposada a compartir, desinteressada, generosa, compromesa, positiva, tossuda, feminista, sensible, altruista, humanista, justa i la veritat sempre per davant”.

Seguidament, Carmen Cervera ha explicat la seva relació i amistat al Centro de Salud de Escaleritas, on exercia l’especialitat de metge de família i compartia despatx amb la Flors, que era infermera. Cervera va mantenir el contacte amb Flors Sirera qual ella va decidir traslladar-se a Ruanda. Quan va conèixer la seva mort, la seva reacció “va ser la negació i després la desesperació, la ràbia i el dolor... Un grup de companys vam anar a Madrid a rebre el seu cos i acomiadar-nos una tarda de pluja i fred...”. Cervera ha explicat que allà mateix “vaig prometre a la Flors que quan pogués dedicaria el meu temps a Metges del Món, i que d’alguna manera prestaria el meu cos i les meves mans per tal que ella pogués seguir ajudant els més necessitats. Sí, li havien arrabassat la vida, però ella continuaria al meu cor per sempre. Uns anys més tard, fidel amb el seu compromís amb ella, em vaig voluntària de Metges del Món i avui continuo amb tasques humanitàries”. Cervera ha finalitzat la seva intervenció dient “21 anys després soc a Manresa, la seva terra, em sento feliç de compartir aquest moment amb familiars i amics. El món està ple de valents anònims i són pocs als que se’ls reconeix el mèrit públicament com ho estem fent avui”.

Tot seguit, la regidora d’Acció Social i Cooperació de l’Ajuntament de Manresa, Àngels Santolaria, ha llegit l’acord de concessió de la medalla, i la mare i els nebots de Flors Sirera han recollit de mans de l’alcalde la Medalla i el diploma acreditatiu, enmig d’un llarg i emotiu aplaudiment del Saló de Sessions, dempeus.

Després de l’acte de lliurament a la mare i els nebots de Flors Sirera, ha intervingut Lluis Campins, cosí de Flors Sirera, que ha parlat en nom de la família per agrair la concessió del guardó. Segons ell, la Flors “volia fer un món millor, i s’hi va posar”. L’ha definit com una persona “optimista, vital i divertida” i ha afirmat que la Medalla “és per a ella i també per a tots els que es rebel·len contra la injustícia i lluiten per construir un món millor i de pau”.

Seguidament, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent ha fet el parlament de cloenda en el qual ha lloat la personalitat de Flors Sirera. L’alcalde ha afirmat que “avui fem un acte de justícia. Manresa concedeix el seu màxim honor, la Medalla de la Ciutat, a Flors Sirera Fortuny. Una persona que va triar renunciar a una vida còmoda i estable per traslladar-se al cor de l’Àfrica a ajudar els que més ho necessiten. Avui aquest Ajuntament, aquesta ciutat, fa un homenatge merescut a la Flors, aquesta ‘valenta anònima’, en paraules de la Carmen, d’un col·lectiu que com ella també deia, no rep prou reconeixement públic a la seva feina. Avui, aquí, saldem aquest deute.

L’alcalde ha afirmat que “la Flors sabia que era en un territori perillós, i tot i així no va dubtar a quedar-s’hi, a dur a terme la seva feina en condicions ben precàries. Un exemple de solidaritat, de compromís, de fermesa, de dignitat”. També ha lamentat que “malauradament encara no s’ha fet allà on també toca, als tribunals: el cas de la Flors i els altres cooperants de Metges pel Món continua impune”. En aquest sentit, ha agraït la tasca de Jordi Palou, que representa la família i l’Ajuntament en la causa per l’assassinat dels cooperants i que fa anys que treballa de maner incansable per fer aconseguir que es castiguin els culpables.

Valentí Junyent ha acabat assegurant que “a la Flors li van arrabassar la vida, però ella continuarà al nostre cor per sempre. Tant de bo sapiguem prendre’n exemple. Ja sigui ajudant els que més o necessiten, a d’altres indrets del món o aquí mateix, o bé posant en pràctica la solidaritat, el voluntariat, la generositat, el compromís i l’ajuda incondicional amb la gent que tenim més a prop, començant per la família, els amics, els companys de feina, els conciutadans”.

Per acabar, hi ha hagut una actuació musical del grup Cromàtics del Conservatori Municipal de Música de Manresa, dirigit per Joan Pau Chaves.

Un crim que vint-i-un anys més tard continua impune

Flors Sirera Fortuny, de família manresana, tot i que residia a Las Palmas de Gran Canaria, on treballava d'infermera al Centre de Salut Escaleritas, va ser seleccionada per Metges del Món per treballar a Ruanda a causa de la seva alta qualificació professional i, també, a la seva experiència prèvia de cooperació anterior al camp de refugiats de Mugunga, a l'est del Zaire. El novembre del 1996 es va traslladar a la zona dels Grans Llacs d'Àfrica per participar en una acció d'emergència. Un cop finalitzada, va demanar quedar-s'hi per treballar en un projecte d'assistència a petits hospitals a l'Àfrica, i més concretament a Ruanda, país que es trobava en aquells moments en una difícil situació política i social, quan tot just començaven a fer-se els judicis pel conegut com a Genocidi de Ruanda. A més a més, a principi del 1997 el país encara estava immers en el conflicte congolès.

La nit del 18 de gener de 1997, acabada d'instal·lar a la seva nova casa a Ruengheri, al nord-oest de Ruanda, al costat de la frontera amb Zaire i Uganda, Flors Sirera juntament amb els seus dos companys cooperants de l'ONG Metges del Món, el sevillà Manuel Madrazo i el madrileny Luis Valtueña, va ser assassinada pel Front Patriòtic Ruandès.

Vint-i-un anys més tard, el crim continua impune. Malgrat les dificultats que va representar la reforma de la llei de justícia universal per aclarir el cas dels assassinats de diversos cooperants a Ruanda, entre els quals la manresana, l'Audiència Nacional va reobrir la causa a finals de l'any passat. La reobertura del procés, però, queda circumscrita al que seria el principal encausat del cas, el general Kayumba Nyamwasa.

El 2008, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va processar la cúpula polític i militar de Rwanda i va dictar quaranta ordres d'arrest internacional per cims de genocidi, crims de guerra, crims contra la humanitat, terrorisme i pertinença a organització terrorista contra quaranta alts comandaments de l'Exèrcit Patriòtic Ruandès/Front Patriòtic Ruandès.

El desembre de l'any passat, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent va signar una resolució per a l'obertura de l'expedient necessari per a concedir la Medalla de la Ciutat al Mèrit de la Solidaritat a Flors Sirera. De la incoació de l'expedient se'n va donar compte en el ple municipal d'aquell mes, en el qual es va acordar la concessió de la medalla.La Casa Flors Sirera

Amb la mort de Flors Sirera i els seus companys, moltes persones van descobrir la tasca quotidiana i silenciosa de moltes persones anònimes que ofereixen la seva professió, la seva energia i la seva esperança a pobles desfavorits. Com a record a Flors Sirera i suport a la tasca dels cooperants, l’any 2003, Manresa va posar en marxa un centre cívic especialitzat en temes de solidaritat i cooperació: la Casa Flors Sirera.

Des de llavors, l’objectiu ha estat oferir un espai que facilités la tasca de les ONGD i que les fes més visibles a la ciutat. Les finalitats de la Casa Flors Sirera són, entre d’altres, la promoció de la Cultura de la Pau; oferir recursos per a l'educació en valors; donar suport a iniciatives a favor de la Solidaritat; i crear xarxes ciutadanes que sumin l'experiència de diferents sectors.

A la Casa Flors Sirera hi ha un Centre de documentació i recursos; un punt d’informació i assessorament en activitats de cooperació; organització de cursos i tallers; i un punt de trobada per a la realització d’activitats i seu del Consell Municipal de Solidaritat i espai de treball d’ONGD de la ciutat.