Després de les exposicions inicials es va establir un diàleg amb el públic que va tenir els seus moments. Sobre pensar, Nemrod Carrasco va recordar que un alumne de la facultat de Filosofia li havia demanat seriosament: «no ens posis exàmens per pensar».
Una persona del públic va aportar que li semblava que, més que la mandra que fa pensar, hi ha «por de no estar a recer de la posició majoritària», i una mare va defensar que en un entorn cada vegada més asfixiant el que calia ensenyar als fills era «que siguin més valents que nosaltres per perseguir els seus somnis».
