«Algun dia havíem de fer aquest acte i el fem avui amb la màxima emotivitat». L'alcalde Valentí Ju-nyent va obrir amb aquestes paraules la vetllada que, ahir al vespre, va servir per lliurar la primera Medalla de la Ciutat al Mèrit de la Solidaritat a la infermera i cooperant manresana Flors Sirera Fortuny, que va morir assassinada fa vint-i-un anys a Rwanda quan hi feia tasques humanitàries. En acabar, Junyent també va afirmar que era un «acte de justícia». Una justícia digna. Molt diferent de la que encara no ha fet la feina de posar negre sobre blanc tota la veritat de la mort de la Flors.

Emoció -amb veus trencades, aplaudiments i alguna llàgrima- justícia i veritat són tres mots que es van escoltar molt durant l'hora que va durar l'acte celebrat en un saló de sessions de l'ajuntament ple. A la primera fila, la mare de la Flors, Conxita Fortuny, que va recollir la medalla acompanyada pels seus néts, el Martí i l'Alba. També hi eren els germans de la Flors, el Josep i l'Imma, i amics i companys de la manresana, amb una destacada representació del col·lectiu d'infermeria. Entre les autoritats, Manel Vila, director general de Cooperació al Desenvolupament; una tinent d'alcalde de Tremp, ciutat on va néixer i viure els seus primers anys la Flors; i els exregidors Joaquim Collado i Xavier Rubio. A la taula hi van seure representants de tots els grups municipals, que el gener passat van aprovar al ple, per unanimitat, la concessió de la medalla. Una unanimitat que va posar en relleu l'alcalde en un parell d'ocasions.

Una carta inèdita Però a l'acte d'ahir la protagonista, l'única protagonista, va ser Flors Sirera, a qui els assistents van conèixer una mica més gràcies a les emotives intervencions de dues amigues seves: Dolors Riba, que va llegir una carta inèdita que la Flors li va escriure la vigília de morir assassinada; i Carmen Cervera, companya seva en l'etapa professional de la manresana a Las Palmas. Riba va posar en relleu que la seva amiga no va «escollir viure una vida convencional i plàcida». Cervera es va referir a ella com un dels «herois anònims» que treballen perquè el món sigui una mica millor.Abans, Jordi Palou Loverdos, advocat de la família de la cooperant i de l'Ajuntament en la causa de la justícia universal, que va parlar en representació del Consell Municipal de Solidaritat, va reclamar «que s'esbrini la veritat del que va ocórrer» i que s'omplin una vegada per totes els buits d'aquell fatídic 18 de gener de l'any 1997 a Rwanda.

Flors Sirera

La Flors divertida

Riba va recordar la Flors compromesa, desinteressada, tossuda, feminista, que anava «amb la veritat sempre al davant». La seva professionalitat i l'amor per la seva família. La Flors divertida, que escoltava Enya i Rosana, que anava a la Bodega Andaluza. Quan va llegir la carta, va ser com escoltar la veu de la infermera narrant les seves vivències i sensacions a l'Àfrica que tant va estimar.

Cervera va repassar l'estada de la Flors a Las Palmas, al centre de salut d'Escalerita. Va rememorar la seva primera missió humanitària a Àfrica, el 1994, d'on va tornar, i la segona, el 1996, de la qual ja no va tornar. Quan hi va anar, ella havia tingut el primer fill, i no la va poder acompanyar, malgrat les ganes que en tenia. Ara, des de fa anys, és voluntària de la mateixa ONG, Metges del Món, i això, va dir, l'ajuda a «sentir-la a prop».

Després de la lectura de l'acord de concessió de la medalla per part de la regidora Àngels Santolària, i del lliurament, Lluís Campins, cosí de la Flors, va fer els agraïments de part de la família remarcant que la manresana «continuarà viva al nostre cor per sempre». Ahir va quedar més que demostrat.

El colofó final el van posar les reeixides interpretacions a cappella i acompanyades pel piano del grup Cromàtics, que van oferir La vie en rose, La plaça del Diamant i Revelation. La darrera, una cançó alegre perquè, malgrat tot, l'acte d'ahir va ser un acte de celebració de la capacitat de persones com la protagonista per donar-se als altres. De generositat.