L´hora del pati de l´insti no ha canviat tant: entrepans embolicats amb paper de plata, xuts a tort i a dret, i converses enriolades als racons. Els mòbils hi són, però no han alterat l´essència de l´esbarjo. Passejar-se pel pati de l´institut Lluís de Peguera de Manresa entre les 11 del matí i 2/4 de 12 del migdia permet donar-ne fe.

És cert que els mòbils surten de les motxilles i les butxaques a les 11 del matí de grups de nois i de (més) noies que opten per asseure´s als bancs i voreres o fer una rotllana drets, però molts d´aquests joves no s´aïllen de la resta amb el seu dispositiu, sinó que aprofiten l´estona lliure per compartir amb qui tenen al costat el contingut de la pantalla. També n´hi ha que dediquen l´hora del pati a fer-se selfies en grup; i, evidentment, també hi ha alumnes que sí que desconnecten dels companys i, malgrat estar envoltats, queden absorts per la pantalla, durant l´esbarjo.

Al costat d´aquestes escenes de nois i noies amb mòbils a les mans, no manca un bon nombre de joves que encara gaudeixen de l´hora del pati sense mòbil: moltíssims nois juguen a futbol, i una desena més practiquen ping-pong en les dues taules del pati. Els bancs, les voreres i, fins i tot, el terra són plens d´alumnes (majoritàriament noies) que conversen animadament entre ells, sense pantalles pel mig.