Uns 840 alumnes majoritàriament de quart d'ESO de centres bagencs, berguedans i solsonins van passar aquest dilluns, en el seu primer dia, per la 26a Fira de l'Estudiant. El certamen, que té per objectiu assessorar els joves a l'hora de prendre decisions sobre el seu futur acadèmic i laboral, bat rècords enguany amb la xifra d'estands expositors, 25, que acullen un total de 45 centres educatius. La fira està ubicada per segon any al Palau Firal, un espai que, segons paraules del coordinador del certamen, Antoni Cornudella, «s'ha vist que era un encert».

Esperen sortir-ne sense dubtes

Estudiants de l'institut Francesc Ribalta de Solsona o del MigMón de Súria, entre d'altres, passejaven dilluns al matí pel mig dels estands i feien cua a les cabines d'atenció personalitzada. Albert Llàcer, Clàudia Granados i Maria Freixa, del Francesc Ribalta, explicaven que tenien l'esperança de sortir del Palau Firal amb una resposta als seus dubtes. Per una banda, Llàcer comentava que tenia clar que volia estudiar «alguna cosa relacionada amb l'esport», però que no sabia si optar «per algun cicle o per fer batxillerat per després poder anar a l'INEFC». Granados assenyalava que li agradaria «treballar de dentista» i que volia saber si «he de fer el batxillerat científic o un cicle formatiu». Igualment, Freixa apuntava que «tinc clar que faré batxillerat, però encara no sé quin».

Uns metres més enllà Nouhaila Bano, Dounia Hida i Wiam El Morabiti, del mateix centre, també esperaven obtenir resposta als seus dubtes: «faré el batxillerat científic, però vull saber quines possibilitats tinc després», deia Bano. «Dubto entre el científic i el social», declarava Hida; i «vull estudiar alguna cosa relacionada amb el disseny i la decoració, però no sé per quin cicle optar», admetia El Morabiti.

Judit Terme i Zaira Duran, del MigMón de Súria, es mostraven satisfetes de la informació obtinguda: «ja ho tenim clar: farem un cicle d'atenció a les persones en situació de dependència i després un d'educació infantil, que és dual». D'altra banda, Aina Serra, del mateix centre, també sortia del Palau Firal amb les coses molt més clares que quan hi havia entrat: «faré el batxillerat social-humanístic al Peguera i després algun cicle sobre màrqueting i publicitat».

Mentre els estudiants recorrien estands amunt i avall, al pis superior del Palau Firal va tenir lloc l'acte inaugural del certamen. Davant una cinquantena de representants del món docent i empresarial, van intervenir Antoni Cornudella; Pere Casals, representant de la Comissió Institucional de la Fira; Agustí Comas, president del Consell Comarcal del Bages; Rosa Maria Artigal, directora general d'educació secundària obligatòria i batxillerat del departament d'Ensenyament; i Valentí Junyent, alcalde de Manresa.

Casals va celebrar el nou emplaçament del certamen, i va aprofitar el parlament per posar de manifest «un problema que hem de resoldre, i és que actualment hi ha graus que donen feina i d'altres que porten a la cua de l'atur. Hem de saber transmetre què té sortida i què no». Comas va voler contestar la crítica de Casals declarant que «aquest ja és l'esperit de la fira [informar sobre quins estudis tenen sortides i quins no]», i va reivindicar la figura dels docents «davant els atacs al model educatiu català». En aquest sentit, Junyent es va afegir a les mostres de suport cap al col·lectiu de mestres dient-los que «sentiu-vos reforçats per part nostra» i va destacar «el fet que Manresa exerceixi de capital d'Ensenyament a la Catalunya Central, amb la fira, amb la representació d'universitats i amb la seu dels Serveis Territorials». Per la seva banda, Artigal va declarar que «eduquem perquè els joves decideixin en quina mena de persones volen convertir-se» i va vaticinar que en el futur «els joves no hauran de buscar feina, sinó crear la seva».