Quan l'any 2003 el govern municipal explicava les condicions per lligar la concessió a Eysa de la zona blava a la construcció de l'aparcament de la Reforma i la urbanització de l'entorn, s'argumentava que el plec de clàusules estava pensat per facilitar «l'equilibri financer de l'operació».
En aquell moment, vegeu Regió7 del 8 de febrer del 2003, es preveia una inversió de 3,6 milions d'euros (600 milions de pessetes) per a un aparcament de més de 350 places a la Reforma i una despesa econòmica similar per reurbanitzar la plaça i fer els accessos a la basílica de la Seu. Posteriorment es va passar a parlar de 9,6 milions d'euros (1.600 milions de pessetes). Els fons per millorar l'entorn de l'aparcament sortirien de la part que pertocaria a l'Ajuntament de l'explotació de la zona blava durant quinze anys (posteriorment va ser allargada fins al 2023). L'Ajuntament defensava que era usual implicar operadores amb prou capacitat econòmica per desencallar operacions estratègiques i subratllava que si la concessió per explotar aquest aparcament no fos a llarg termini -en aquest cas de 50 anys- no seria possible rendibilitzar-la.
Per fer quadrar els números, el concessionari també es feia càrrec durant 15 anys del servei de retirada i dipòsit de vehicles -la popular grua- i de la concessió durant 50 anys de l'aparcament de la Reforma.
També es preveia l'explotació d'un restaurant-cafeteria de 1.150 metres quadrats, que podria incloure una botiga de records. L'empresa es comprometia a construir també un pàrquing sota del Milcentenari si s'arribava a un 40% d'ocupació mitjana del de la Reforma. No es va fer l'aparcament del Milcentenari i es va augmentar l'horari de la zona blava mitja hora.
