«Un prohom manresà» i un «senyor de Manresa». L'historiador Francesc Comas, president del Centre d'Estudis del Bages, va definir amb aquestes paraules l'advocat i historiador Xavier Sitges i Molins (Sallent, 1921), que dissabte al migdia va recollir el premi Recercat a tota una vida dedicada a la recerca històrica. Una recerca, que encara ara continua. Sitges va cada dia a l'arxiu comarcal «a revisar documents del segle XVIII i XIV per veure què hi troba», va comentar Comas.

Salutació de Lluís Puig

L'auditori de la Plana de l'Om, amb tres quartes parts de les cadires plenes, va acollir el lliurament dels premis Recercat, que també van guardonar en la modalitat d'entitat la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell, que enguany celebra 75 anys. L'acte, que va començar i acabar amb música i que es va encarregar de conduir Tàtels Pérez, va incloure una salutació en format de videomissatge del conseller a l'exili Lluís Puig, que va posar de relleu la importància dels centres i instituts d'estudis «per a l'estructuració i vertebració del país» i que es va acomiadar amb un «sabeu que voldria estar amb vosaltres».

Després del lliurament del premi -una peça commemorativa, un diploma i mil euros- a Ramon Ten, director de la Fundació Bosch i Cardellach, va arribar el torn de Sitges. Advocat durant 46 anys i establert a Manresa des del 1946, més enllà del seu lligam amb bona part de les entitats relacionades amb el patrimoni i la història de Manresa, el seu llarguíssim currículum va descobrir als que no el coneixien una persona compromesa socialment i política; una catalanista, demòcrata i defensor de la justícia social. Un professional que durant la dictadura va defensar persones represaliades pel franquisme i que el 1975 va ser multat i interrogat per signar un manifest on condemnava la dictadura. Autor de deu llibres, Sitges va rebre una peça commemorativa, un diploma i un gravat.

Il·lusió especial

En les seves paraules d'agraïment, va manifestar la il·lusió que li havia fet que el premi «sorgeixi d'una entitat com l'Institut Ramon Muntaner, que considero que és com un membre de la santíssima trinitat formada pels nostres Països Catalans». El sallentí i manresà va confessar que la seva dedicació a l'estudi de l'art i la història li ha proporcionat més satisfacció fent la recerca i treballant que no pas publicant. Va acabar la intervenció queixant-se amb humor dels problemes per passar per la Baixada dels Drets, ara que està en obres, per anar a l'arxiu i a la seu del CEB. L'alcalde Valentí Junyent, que es va fer seves les paraules de Comas per referir-se a Sitges com «un prohom manresà i un senyor de Manresa», va recollir la queixa de Sitges i va dir que aviat es posarà en marxa l'ascensor que comunicarà el carrer de Santa Llúcia amb la plaça Major, que, com a mínim, farà un tros del seu passeig més còmode. Juntament amb el discurs que va fer Junyent, també es van escoltar els d'un emocionat Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que es va referir a la situació del país i, en concret, a la de Puig, i de Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural i presidenta de l'Institut Ramon Muntaner, que també va fer-hi esment. En un seient, un llaç groc va recordar el conseller absent per força.