Una trentena d'activistes de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme del Bages (PAHC) va aconseguir aturar i ajornar el desnonament de Said, un manresà de 42 anys, i la seva família: la dona i els seus tres fills, una nena de 2 anys, un nen de 4 i una nena de 8. La família de Said viu de lloguer en un pis que és propietat d'un particular, al número 10 del carrer de Sant Joan d'en Coll de Manresa, i fa un any que no pot fer front al pagament del lloguer.

Ahir, a les 9 del matí, una trentena d'activistes de la PAHC Bages es van concentrar davant del domicili de Said per evitar el desnonament de la família. Cap a 1/4 de 10 van arribar membres de la comitiva judicial que havien d'executar el desnonament i davant la presència de desenes de membres de la PAHC, van decidir negociar amb la família i el propietari, amb la mediació d'una parella dels Mossos d'Esquadra. Finalment es va acordar ajornar el desnonament fins al dia 11 de juny.

Serveis Socials, que ahir no va ser present a l'acció de la PAHC, va oferir un pis a la família, segons va explicar el mateix Said. L'oferta, però, va ser refusada per la família «perquè és un habitatge que es troba al Xup i, per tant, queda lluny del barri i de l'escola dels fills» i perquè «és massa petit. Tots cinc no hi cabem».

Ara, tal com van explicar fonts de la PAHC, el cas de Said està pendent de ser atès per la Mesa d'Emergència de l'Habitatge per tal de trobar una solució abans de l'11 de juny, la data prevista del desnonament. LA PAHC reclama que el pis que pugui oferir l'administració «sigui dins del barri i tingui unes mides adequades per a una família de cinc membres».

Aquest és el tercer intent per desnonar Said i la seva família. Els dos primers van ser aturats pels mateixos Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa, que van oferir als afectats el pis al Xup.

Said va explicar ahir que la seva dona no treballa i que ell, l'últim any, ha combinat feines de curta durada, amb l'atur i amb períodes sense cap prestació econòmica. Ahir es mostrava «espantat» per «no saber com acabarà tot això».

La concentració, un cop fet públic l'ajornament del desnonament, va acabar amb aplaudiments, abraçades i els càntics distintius de la PAHC:«Sí que es pot!».