Després de fondre dues mocions diferents presentades per l'equip de govern de CDC i ERC, per una banda, i per la CUP, per l'altra, en una de sola, l'Ajuntament de Manresa va aprovar ahir una proposició en la qual «exigeix l'arxivament de totes les causes obertes contra activistes dels Comitès de Defensa de la República».

La moció va tenir el suport de CDC, ERC, CUP i DM, el vot contrai de PSC i Ciutadans, i el regidor Miquel Davins es va abstenir. D'aquesta forma, la corporació municipal considera, de forma molt majoritària -19 dels 25 càr-recs electes- que «la protesta, les mobilitzacions, la desobediència civil pacífica i la resistència activa i no violenta són una forma d'acció política absolutament legítima, pròpia d'una democràcia madura».

La moció -en forma d'esmena de substitució- manifesta el suport de l'Ajuntament de Manresa als Comitès de Defensa de la República, com a moviment social que, amb les accions dutes a terme fins el moment, ha defensat els seus objectius de manera pacífica.

L'Ajuntament de Manresa denuncia i es posiciona clarament en contra de les operacions de l'estat que utilitzen els diferents cossos policials i instàncies judicials contra les actuacions dels Comitès de Defensa de la República. És en aquest sentit que exigeix l'arxivament de totes les causes obertes contra activistes dels Comitès de Defensa de la República.

L'Ajuntament també denuncia la criminalització de la protesta social, la repressió i la violència institucional, i es posiciona a favor de la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica i la llibertat de manifestació i la voluntat popular a favor del dret a l'autodeterminació i la construcció d'un país millor, des de baix i per a totes les persones en forma de República.

Els acords presos seran comunicats al Parlament de Catalunya, a l'Associació de Municipis per la Independència, a l'Associació Catalana de Municipis, a l'Assemblea Nacional Catalana, a Òmnium Cultural i als CDR de la ciutat.

Horitzó de llibertat

En nom dels CDR va intervenir Xavier Cervera, que va assegurar que s'han donat proves clares de que aquests comitès són un moviment «massiu, democràtic i no violent» que lluita per avançar cap a «un horitzó de llibertat», mentre que, per contra, «la ultradreta actua amb impunitat».

Cervera va recordar que del que anava la moció era de defensar o no «un moviment de desobediència activa no violenta, amb les mans obertes davant escuts, porres i pistoles».

En sintonia amb aquest discurs es van manifestar la regidora de la CUP Gemma Tomàs, el republicà Marc Aloy, la convergent Àuria Caus i Ton Sierra, de DM.

El contrapunt el van posar els presidents dels grups municipals de Ciutadans, Andrés Rojo, i del PSC, Felip González.

Rojo va dir que «les amenaces, les pintades i la crema de contenidors s'han d'investigar» i que cal actuar amb fermesa «davant la violència de carrer».

González va lamentar que «seguim en una mena de bucle en què cap dels dos extrems del conflicte es mouen en la direcció que nosaltres creiem correcta».