L'Ajuntament de Manresa està tan escanyat que ni tan sols pot estudiar si una altra manera de fer les coses el desescanyaria. Aquesta és la trista conclusió a la qual s'arriba després d'escoltar un rere l'altre el regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, i el portaveu de la CUP, Jordi Masdeu, al ple municipal de dijous passat, en un debat sobre una gran qüestió de fons que només va ensenyar la poteta.
La CUP va presentar al ple una moció «per a l'estudi de la municipalització dels serveis públics externalitzats de l'Ajuntament de Manresa». O sigui: que tot allò que s'ha donat a fer a empreses privades per compte de l'Ajuntament es faci directament des de l'administració municipal i les seves societats. I l'equip de govern va respondre que no tenia prou gent ni recursos per destinar-ne una part a fer aquesta mena d'estudi.
Gestió pública o privada, heus aquí un gran debat polític que es planteja arreu d'Europa i a tots nivells: als governs dels estats, a les administracions regionals, i també als ajuntaments. Exemples manresans de gestió municipal directa: Aigües de Manresa, el teatre Kursaal. Exemples de concessió a empreses privades: els autobusos, les escombraries, les zones blaves.
La CUP no desaprofita cap ocasió per manifestar la seva preferència per la gestió directa i en contra que s'obtinguin beneficis empresarials dels serveis públics. Per alguna cosa són anticapitalistes. Però dijous Jordi Masdeu no demanava que l'Ajuntament signés una proclama revolucionària contra l'empresa privada. Reclamava que s'engegués un estudi exhaustiu dels «contractes de concessió i externalització» per escatir si sortiria a compte passar els corresponents serveis a gestió directa. «La viabilitat econòmica és l'argument habitual del govern; doncs estudiem-la».
La resposta va arribar de Josep Maria Sala: els serveis municipals no tenen capacitat humana suficient per dur a terme els estudis proposats per la CUP. Al departament de contractació van molt justos perquè les noves lleis estatals els compliquen la vida. L'equip humà que es destinés a aquesta feina hauria de deixar de fer altres coses necessàries. Executar el pressupost és una prioritat que no admet distraccions. «No volem adoptar compromisos que no puguem complir».
La rèplica de Masdeu no es va fer esperar: «Si abans de privatitzar la zona blava o l'Ateneu les Bases s'haguessin fet estudis com els que demanem, ara tindríem un milió d'euros més cada any per a coses que no podem fer». Més: «La Bonavista era difícil però important, i s'ha fet, això també és important i s'ha de poder fer». La CUP, va dir, està sempre a favor de la gestió directa, per principi ideològic, però està disposada a estudiar, una per una, cada concessió. «Que no vulguin fer-ho ens fa pensar que els números ens donarien la raó». Entoma!
El socialista Felip González va agafar al vol la darrera frase de Masdeu. «Pensàvem que el govern acceptaria la nostra esmena per evitar aquesta acusació», va dir. Quina esmena? Segons González, quan a la junta de portaveus va adonar-se que el govern es tancaria en banda, va decidir proposar una via intermèdia amb la creació d'una comissió d'estudi sobre el tema, per no tancar cap porta. González es va mostrar a favor de la gestió directa en molts casos però no com a dogma de fe, ja que en algunes matèries la concessió a una empresa especialitzada millora el resultat de la prestació, segons el seu parer.
Unes ganes de conciliar que no van trobar terra adobada: ni la CUP ni el govern no li van acceptar l'esmena. La proposta cupaire va ser rebutjada per la majoria que té el govern de CDC i ERC liderat per Valentí Junyent; la van votar a favor Ciutadans i Democràcia Municipal, i el PSC es va abstenir. Ciutadans, d'altra banda, també va votar l'esmena socialista.
Gestió pública, gestió privada? El debat es reproduirà cada cop que algun tema relacionat amb una concessió vagi a parar a la taula del ple municipal. Segons Masdeu, en les juntes de govern d'aquest mandat s'han pres 46 acords de concessió a empreses i només vint d'encomanades de gestió a societats municipals o participades; segons el seu parer, aquesta és una prova del fet que impera una «lògica empresarial de la gestió de les polítiques públiques», per citar una frase de l'extens text de la moció. Però ell havia dit que tenia poques ganes d'entrar a fons en el debat polític sobre els beneficis de cada model, i Josep Maria Sala no va entrar-hi de cap manera; la seva preocupació era el volum de feina dels seus funcionaris, i mig va fer una conferència sobre les característiques de la nova legislació sobre contractació pública.
«Vistos des de dalt o des de la plaça, els toros tenen una mida molt diferent: nosaltres els toregem», va deixar anar el regidor d'Hisenda a les acaballes del debat. Se li hauria pogut replicar que amb aquesta línia argumental de govern, no cal que l'oposició vagi als plens ni discuteixi res. Però això no va dir-ho cap regidor. Són idees que se li acudeixen al cronista.
