Ha vingut convidada per l'ANC a Manresa a parlar de «La República catalana vista des d'Espanya» i no ha sortit del guió. Bé, sí, ha apuntat i disparat contra alguns temes que poc tenen a veure amb el procés d'independència català, com el cas Cifuentes o la recent sentència de La Manada. Però en línies generals, Bea Talegón (Madrid, 1983) s'ha cenyit al guió i no li ha calgut més per conquistar les prop de tres-centes persones que l'han escoltat atentament durant hora i mitja.

L'acte ha tingut lloc al barri de la Sagrada Família, a l'espai que hi ha entre el mercat i el CAP Foneria. Talegón, que venia des de Madrid amb l'AVE, s'ha fet esperar mitja hora, però els presents no li han tingut en compte perquè els ha atrapat des del principi amb el seu discurs directe, irònic i no pas conciliador. Ha repartit contra el Govern espanyol, contra les famílies que maneguen «aquest tinglao» i que «tenen por a les vostres veus», contra el sistema judicial, contra els mitjans que estan a disposició «de les mentides de l'Estat», contra el PSOE i el PSC -malgrat haver militat amb les Joventuts Socialistes fa uns anys, abans de deixar la política per desavinences amb altres dirigents-, contra les forces de seguretat espanyoles que «no van deixar votar pacíficament el poble català l'1-O», que «han omplert informes de mentides» i que ara «oculten proves que demostren que no hi va haver malversació».

La periodista madrilenya tampoc s'ha estat d'arremetre contra Cs -«què trist que Rivera i Arrimadas facin servir la meva llengua natal per dir tantes mentides»- i contra aquells que l'han increpat o no li han donat feina per «dir sempre el que penso, tal com em va ensenyar la meva mare», i sobretot per fer costat a Catalunya.

Quan Talegón ha parlat de com es van viure els fets de l'1-O des de fora de Catalunya, va semblar que a molta gent li queia la bena dels ulls. «Sé que esteu dolguts perquè ningú us va trucar per saber com estàveu després d'allò. Però és que mentre la policia carregava contra els votants i s'enduia urnes, a la resta d'Espanya tothom estava mirant MasterChef», ha explicat la periodista, que ha assegurat que «a Espanya ningú ha vist imatges de les càrregues. El Govern s'ha encarregat que així fos». En aquest moment, ha carregat durament contra els mitjans de comunicació espanyols: «No treballen per al poble, estan fent un paper lamentable al servei dels poderosos», ha dit. I ha aprofitat el moment per comentar la seva pròpia experiència: «Des de l'1-O, les veus republicanes i sobiranistes com la meva han desaparegut de molts mitjans. A mi m'han dit en diverses ocasions 'Millor espera't que passi el tema català', perquè el que busquen és silenciar-nos i fer que la gent miri la tele i tingui la sensació que ningú entén els catalans».

En aquesta línia, ha instat els presents a explicar fora de Catalunya què és un CDR, la República i la sobirania del poble, ha apuntat. La comentarista ha desvetllat també informacions que s'han endut els ohs del públic, com ara l'existència d'un «Pla Zen» del Govern central sobre el full de ruta del conflicte basc -«per manipular la societat en contra de l'independentisme basc», ha dit, un pla «que també estan intentant contra Catalunya però no els funciona»- i ha esvalotat els assistents quan els ha demanat: «De veritat creieu que en un país on ens roben, ens menteixen, ens empresonen, l'única cosa neta que s'hi fa són les eleccions? Sabeu qui controla el recompte de vots de l'estranger? Tan segurs esteu que això no ho manipulen?», són algunes de les preguntes que ha llançat a l'aire.

«Sóc independentista»

La madrilenya -actual directora d'opinió de Diario 16 i col·laboradora de diversos mitjans com ara El Nacional, 'Las mañanas' de Cuatro i 'FAQs' de TV3, entre d'altres- va tuitejar després de conèixer-se la sentència de La Manada que s'havia tornat «independentista». I a Manresa, ho ha explicat: «No sóc independentista per la causa catalana, sinó perquè aquest país no em representa. No respecto un Estat i una justícia que defensa la violència, que empresona per cantar i per fer manifestacions, que condemna a 347 anys per una agressió a guàrdies civils a Altsasu però a 9 anys per una violació en grup a una noia a Sanfermines», ha sentenciar. Tot i això, a preguntes de Regió7 ha afirmat que no es planteja tornar a la política perquè s'hi sent «incòmoda», malgrat reconèixer que algun partit -ERC, per exemple- li ha proposat estar a llistes.

Després de la seva intervenció, el públic li ha formulat algunes preguntes. Una cosa que no entenien era com una persona amb aquest discurs d'esquerres escriu en un mitjà, OkDiario, fundat pel nacionalista Eduardo Inda: «Hi escric opinió», ha recordat, «i he de dir que no m'han tocat mai ni una coma. En canvi, en d'altres mitjans més progres sí que ho han fet». Un llarg aplaudiment ha envoltat Talegón al final de l'acte. Ha rebut rams de flors, petons, abraçades i galanteries. I molts han fet cua per comprar el seu llibre, «No nos avergoncéis».