Va venir convidada per l'ANC a Manresa a parlar de «La República catalana vista des d'Espanya» i no va sortir del guió. Bé, sí, va apuntar i disparar contra alguns temes que poc tenen a veure amb el procés d'independència català, com el cas Cifuentes o la recent sentència de La Manada. Però, en línies generals, Bea Talegón (Madrid, 1983) es va cenyir al guió i no li va caldre més per conquistar les prop de tres-centes persones que la van escoltar atentament durant una hora i mitja.

L'acte va tenir lloc al barri de la Sagrada Família, a l'espai que hi ha entre el mercat i el CAP Foneria. Talegón, que venia de Madrid amb l'AVE, es va fer esperar mitja hora, però els presents no li van tenir en compte perquè els va esbalair des del principi amb el seu discurs directe, irònic i no pas conciliador. Sobre dos quarts d'una del migdia va agafar el micro i va començar a repartir. Contra el Govern espanyol, contra les famílies que maneguen «aquest tinglao» i que «tenen por de les vostres veus», contra el sistema judicial, contra els mitjans que estan a disposició «de les mentides de l'Estat», contra el PSOE i el PSC -malgrat haver militat amb les Joventuts Socialistes fa uns anys, abans de deixar la política per desavinences amb altres diri-gents-, contra les forces de seguretat espanyoles que «no van deixar votar pacíficament el poble català l'1-O», que «han omplert informes de mentides» i que ara «oculten proves que demostren que no hi va haver malversació». La periodista madrilenya tampoc no es va estar d'arremetre contra Cs -«que trist que Rivera i Arrimadas facin servir la meva llengua natal per dir tantes mentides»- i contra aquells que l'han increpat o no li han donat feina per «dir sempre el que penso, tal com em va ensenyar la meva mare», i sobretot per fer costat a Catalunya.

Quan Talegón va parlar de com es van viure els fets de l'1-O des de fora de Catalunya, va semblar que a molta gent li queia la bena dels ulls. «Sé que esteu dolguts perquè ningú us va trucar per saber com estàveu després d'allò. Però és que mentre la policia car-regava contra els votants i s'enduia urnes, a la resta d'Espanya tothom estava mirant MasterChef», va explicar la periodista, que va assegurar que «a Espanya ningú ha vist imatges de les càrregues. El Govern s'ha encarregat que així fos». En aquest moment, va car-regar durament contra els mitjans de comunicació espanyols: «No treballen per al poble, estan fent un paper lamentable al servei dels poderosos», va dir. I va aprofitar el moment per comentar la seva pròpia experiència: «Des de l'1-O, les veus republicanes i sobiranistes com la meva han des-aparegut de molts mitjans. A mi m'han dit en diverses ocasions 'Val més que t'esperis que passi el tema català', perquè el que busquen és silenciar-nos i fer que la gent miri la tele i tingui la sensació que ningú entén els catalans».

En aquesta línia, va instar els presents a explicar fora de Catalunya què és un CDR, la República i la sobirania del poble, va apuntar. La comentarista va desvelar també informacions que es van endur els ohs del públic, com ara l'existència d'un «Pla Zen» del Govern central sobre el full de ruta del conflicte basc -«per manipular la societat en contra de l'independentisme basc», va dir, un pla «que també estan intentant contra Catalunya però no els funciona»- i va esvalotar els assistents quan els va demanar: «De veritat creieu que en un país on ens roben, ens menteixen, ens empresonen, l'única cosa neta que s'hi fa són les eleccions? Sabeu qui controla el recompte de vots de l'estranger? Tan segurs esteu que això no ho manipulen?», són algunes de les preguntes que va llançar a l'aire.

«Sóc independentista»

La madrilenya -actual directora d'opinió de Diario 16 i col·laboradora de diversos mitjans com ara El Nacional, Las mañanas de Cuatro i FAQs de TV3, entre d'altres- va tuitejar després de conèixer-se la sentència de La Manada que s'havia tornat «independentista». I ahir, a Manresa, ho va explicar: «No sóc independentista per la causa catalana, sinó perquè aquest país no em representa. No respecto un Estat i una justícia que defensa la violència, que empresona per cantar i per fer manifestacions, que condemna a 347 anys per una agressió a guàrdies civils a Altsasu però a 9 anys per una violació en grup a una noia als Sanfermines», va sentenciar. Tot i això, a preguntes de Regió7, va afirmar que no es planteja tornar a la política perquè s'hi sent «incòmoda», malgrat reconèixer que algun partit -ERC, per exemple- li ha proposat estar a llistes.

Després de la seva intervenció, el públic li va formular algunes preguntes. Una cosa que no entenien era com una persona amb aquest discurs d'esquerres escriu en un mitjà, OkDiario, fundat pel nacionalista Eduardo Inda: «Hi escric opinió», va recordar, «i he de dir que no m'han tocat mai ni una coma. En canvi, en d'altres mitjans més progres sí que ho han fet». Un llarg aplaudiment va envoltar Talegón al final de l'acte. Va rebre rams de flors, petons, abraçades i galanteries. I molts van fer cua per comprar el seu llibre, No nos avergoncéis.