03 de maig de 2018
03.05.2018

«És impossible entendre en democràcia que un govern cessi un altre govern»

El manresà ex-número 2 d'Ensenyament Antoni Llobet aporta en aquesta entrevista la seva visió sobre la intervenció de la Generalitat

03.05.2018 | 07:56
Antoni Llobet durant l´entrevista a les instal·lacions de Regió7.

Antoni Llobet ha passat d'estar assegut a la mateixa taula de reunions que el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, a tornar a donar classes a l'institut de Sant Fruitós de Bages

Quan la consellera Meritxell Ruiz va ser substituïda per Clara Ponsatí, Antoni Llobet Mercadé (Manresa, 1965), com a membre del seu equip, va deixar el càrrec de secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat i va tornar a exercir de professor de secundària a Sant Fruitós de Bages, on té plaça. Des de llavors ha seguit el fil dels esdeveniments amb la perspectiva privilegiada que atorga haver estat el número 2 de la conselleria d'Ensenyament.

Què hauria passat si no hi hagués hagut el relleu al capdavant de la conselleria d'Ensenyament i hagués continuat com a secretari de Polítiques Educatives?
Només puc fer un paral·lelisme amb el que sí que ha passat, i la majoria de secretaries i direccions generals dels departaments de la Generalitat han continuat, amb algunes excepcions.

Vostè hauria continuat amb el 155?
És bo que l'estructura de la Generalitat mantingui una estructura de comandaments que pugui salvaguardar qüestions essencials. D'altra banda, en el meu cas, després que el Govern espanyol posés sobre la taula aspectes com la regulació de l'ensenyament en castellà en el període de preinscripció, encara que no hagi acabat tirant endavant, dubto molt que hagués continuat en el càrrec. Se'm fa gairebé impossible imaginar haver d'estar en l'estructura amb el que ha passat.

Lamenta haver-se perdut viure aquest episodi de la història des de dintre?
Si és estrictament els mesos previs al referèndum, teníem clar a la direcció del departament d'Ensenyament que estàvem vivint uns temps transcendentals per al país.

Vostè ha vigilat el que deia per whatsapp o per telèfon? Ha tingut la sensació o la constància d'estar vigilat?
He tingut la constància i en força trucades el meu interlocutor o jo mateix hem comentat que hi podia haver algú que ens estava escoltant. És una prova evident que vivim una situació no normalitzada i que propicia l'autocensura no només si s'ocupen càrrecs sinó en la vida diària, per exemple, com a professors. Vivim retrocessos molt greus en aquest sentit.

Què opina del tuit d'Albert Rivera amb fotografies de mestres investigats per possibles delictes d'odi?
Ha estat l'exemple del que representa la seva força política. En el seu intent absolutament desmesurat de buscar la confrontació social a Catalunya una vegada més s'ha passat de frenada i ha quedat al descobert que som davant d'una amenaça real als principis fonamentals del sistema democràtic. Estem parlant d'algú que participa a consciència i públicament d'un procés de calúmnia, difamació i linxament públic de ciutadans que són professionals de l'educació de l'Estat que ell té la intenció de governar. Això fa por. I vol dir que fora de Catalunya farà el mateix i això també ho haurien de tenir en compte els professors i la resta de ciutadans de l'estat.

Canviem de protagonista, què li sembla que, per exemple, Javier Mariscal digui que «el procés és un nyap bestial fet amb molts paranys»?
Hi estic d'acord. És un nyap enorme enviar milers d'uniformats a agredir la població que va votar l'1 d'octubre. Si vol dir això, ha quedat curt.

Em sembla que no volia dir això sinó que és el mal resultat d'un plantejament ple de paranys.
Efectivament, el parany de dir que si fem bondat el govern central està disposat a parlar de tot. Sempre s'havia dit que sense violència i per vies pacífiques de la independència de Catalunya se'n podia parlar i era mentida. La condició no és que fos pacífic sinó que fos minoritari. Es podia parlar de tot si volia la independència una minoria. Si una majoria del Parlament de Catalunya vol posar la independència sobre la taula, ja no se'n pot parlar. Un parany en tota regla.

Vist avui, després de 6 mesos amb la Generalitat intervinguda, no creu que el procés es pugui considerar un nyap en relació amb el que s'ha aconseguit?
Crec que s'ha aconseguit visualitzar que és mentida que Espanya sigui un estat de les autonomies de veritat. Quan una de les 17 autonomies de l'Estat configura una majoria parlamentària, quan les seves decisions no agraden, aquesta autonomia ja no es respecta. O sigui, és una autonomia de mentida.

Es respecta fins al punt de ruptura, que és un punt de no retorn.
No, perquè no hi ha hagut ruptura. El que s'ha plantejat és que una quantitat molt important de catalans volen deixar de formar part de l'Estat espanyol. En democràcies més consolidades, les decisions que es prenen són les de Gran Bretanya en relació amb Escòcia, les del Canadà en relació amb el Quebec. A Espanya, no.

Vostè què hauria fet diferent si el govern central hagués fet el mateix que ha fet?
No marcar un termini tancat i massa breu per culminar el procés, precisament perquè la transcendència del que estem fent està molt per sobre d'un calendari concret.

Es refereix a la frenada per fer efectiva la República?
No hi ha hagut cap frenada sinó la voluntat de portar fins a les últimes conseqüències un procés per la via estrictament pacífica i de resultats democràtics. El que ha quedat clar és que la cúpula de l'Estat espanyol no té cap interès que tots els ciutadans de l'Estat espanyol en formin part perquè volen, sinó que n'han de formar part per força. Ha quedat clar que el que no es perdona és que una societat que té consciència de país pugui prendre decisions que funcionen en àmbits com, per exemple, la seguretat o l'ensenyament.

No deu estar adoctrinant?
Sobre l'adoctrinament, les revàlides que es volien imposar al sistema educatiu sí que eren un intent d'adoctrinament de l'Estat espanyol. També, voler investigar què diuen els llibres de text. Són accions pròpies de règims no democràtics. Fa dècades que es va eliminar la censura prèvia en els llibres de text. És un escàndol absolut que parli d'adoctrinament qui el que vol és espanyolitzar els nens catalans.

Cal tenir un govern executiu de la Generalitat ja o anar a noves eleccions?
Primer de tot, és impossible entendre en democràcia que un govern cessi un altre govern. Si s'ha fet alguna il·legalitat això ho ha de dir un tribunal. Un govern elegit democràticament només pot deixar de ser-ho si el President dimiteix, si es presenta una moció de censura i guanya, si el President presenta una moció de confiança i perd, si hi ha noves eleccions o si un tribunal l'inhabilita. Que el Govern espanyol hagi cessat el català és una anomalia inacceptable que no compleix cap estàndard mínim democràtic. Les eleccions convocades a posteriori són il·legítimes i quan torna a guanyar la majoria independentista tampoc es respecten les seves decisions. El sistema en què vivim no respecta les decisions democràtiques dels ciutadans de Catalunya.

Estaria disposat a tornar a un govern efectiu?
Mai m'he tancat a la política però mai m'he postulat per ocupar un càrrec polític.

Es presentaria a primàries a l'alcaldia de Manresa en el cas que Junyent no s'hi presentés?
No m'ha passat pel cap. Fa molts anys sí i va fracassar. La política no és la meva professió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema