La diagnosi sobre la situació del col·lectiu LGTBI (lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals) a la comarca del Bages, presentada públicament aquest dijous, mostra un panorama desolador: discriminació a l'espai públic, assetjament homofòbic a l'escola, incomprensió familiar, manca de polítiques públiques, absència d'activisme del mateix col·lectiu. Per no haver-hi no hi ha ni dades fiables.
Una enquesta sense valor estadístic mostra que la meitat dels no heterosexuals bagencs han estat discriminats. Un treball de camp qualitatiu evidencia l'ocultació de la identitat de gènere i l'orientació sexual, i l'aberració que suposa la normalització de no poder viure amb normalitat.
Cristina Cruz, regidora de la Dona i Igualtat de l'Ajuntament de Manresa; Albert Marañón, conseller de l'Àrea d'Acció Social i Ciutadania del Consell Comarcal del Bages, i Maria Rodó de Zárate, consultora, van presentar a Manresa una diagnosi sobre les persones LGTBI al Bages que ve a dir que les accions en matèria LGTBI són escasses i recents, la majoria de caire simbòlic i puntual i que no hi ha una acció estructurada ni coordinada a llarg termini. També manca finançament.
La diagnosi posa de manifest la necessitat de destinar-hi recursos de forma urgent. Detecta una manca de col·lectius LGTBI consolidats al territori i falta d'activisme, tot i que en comencen a aparèixer. La percepció del col·lectiu és que la comarca té un caràcter conservador i això suposa un obstacle. Constata la migració de persones LGTBI a altres indrets percebuts com a menys homòfobs o transfòbics, i l'ocultació de la pròpia identitat de gènere i orientació sexual per evitar situacions de rebuig.
A Manresa i el Bages «es viuen situacions problemàtiques per part de menors que no troben suport en la família», però alhora la llar és un espai de relaxament per a persones adultes LGTBI, que hi troben un refugi davant de discriminacions que pateixen en altres àmbits.
A l'espai públic, es detecta «una manca generalitzada de mostres d'afecte entre persones LGTBI per por a patir agressions». No s'han detectat agressions físiques greus, «però sí insults, comentaris i mirades que fan que es percebi l'espai públic com a hostil i provoquen invisibilització».
A l'àmbit educatiu «es constata la presència de bullying A l'àmbit sanitari, destaca «la manca de formació del personal i actituds discriminatòries cap a persones transsexuals». En qüestions d'oci nocturn, «hi ha hagut situacions conflictives en locals» i es detecta una manca de llocs de sociabilitat del col·lectiu LGTBI.
