El record de la caserna militar del Carme de Manresa es manté viu any rere any. Cinquanta-tres anys després del seu tancament, una dotzena de soldats voluntaris es reuneixen anualment en una trobada per recordar els vells temps. Unes trobades molt emotives i que serveixen per rememorar anècdotes entre antics companys.

Els anys passats no han fet oblidar al furrier, Anselm Perramon, i a l'assistent de comandant, Josep Grilló, el nom dels companys que es retroben cada any. De fet, d'una tirada i ordenats alfabèticament pel nom de pila, tal com feien a la caserna, són capaços d'anomenar un per un els seus col·legues: Anselm Perramon, Eduard Sabata, Ignasi Torras, Joan Garriga, Jaume Passarell, Jaume Pinell, Josep Alsina, Josep Grilló, Josep Rojas, Josep Rubio, Josep Maria Soler i Rafael Bugatell.

Aquestes dotze persones, els últims anys acompanyades de les seves respectives parelles, es retroben cada 1 de maig des del 1965. Enguany, la celebració s'ha dut a terme al restaurant Els Noguers de Manresa. En aquesta trobada s'ha entregat una placa en reconeixement de la feina feta fins ara als organitzadors de les trobades: Perramon, Sabata i Torras.

El grup de voluntaris va entrar el setembre del 1963 a la caserna del Carme, d'aquí els van destinar dos mesos al campament de Talarn, en el qual van jurar bandera i van tornar al novembre del mateix any a Manresa. En aquella època, a la caserna del Carme, només hi havia uns 116 soldats, «gairebé érem tants soldats com oficials», comenta Grilló. Una vegada que es llicenciaven, l'entrada de soldats va disminuir perquè «corria el rumor que el quarter desapareixeria. I hi vam quedar uns 30 soldats».

El furrier Anselm Perramon recorda la tasca que tenia assignada: distribuir el personal per al servei de menjador, el servei de quadra, la imaginària, el servei de guàrdia i les guàrdies. Segons ell, «era mal vist, perquè tothom es queixava de les guàrdies que li tocaven».

En canvi, Josep Grilló, assistent de comandant, tenia assignada la feina de xofer, ja que s'encarregava d'acompanyar el comandant a fer les gestions. Recorda que «a dos quarts de nou del matí havia d'enllustrar-li les sabates i avisar-lo quan arribava l'autobús».

Durant l'estada al quarter militar del Carme gairebé ja no feien instruccions, però recorden quan «passejaven les mules fins al Congost».

D'altra banda, per la patrona de la infanteria, el dia de la Puríssima, era festa grossa, ja que tenien un dinar preparat expressament per a l'ocasió, «uns canelons potables, no bons, potables», segons Perramon. També recorden que celebraven un ball al qual assistien amistats i les filles dels militars.

El servei de guàrdia, un reforç de guàrdia armada durant la nit, «va entrar més tard a causa d'ETA, com a protecció contra el terrorisme», explica Perramon.

L'última guàrdia

El 1965 una reestructuració de l'exèrcit va obligar a traslladar el Batalló Catalunya de la Divisió d'Urgell 42 a Lleida i a Berga. El 24 de març d'aquell any es va fer l'última guàrdia i es va tancar la caserna. De fet, Isaac Rodríguez, comandant d'infanteria, es va quedar com a vigilant del quarter fins que se'n va fer càrrec l'Ajuntament, que el va destinar a alberg.

Des del 1849, com a conseqüència de la desamortització, el convent de les carmelites va ser cedit pel govern a la ciutat perquè el destinés a caserna militar. Manresa era un ciutat clau de la muntanya catalana, ja que, gràcies al ferrocarril -que va arribar a la ciutat l'any 1859- hi podien anar tropes militars de diferents indrets.

Els edificis militars ocupaven la major part del Puigmercadal, i les quadres del bestiar i altres dependències s'estenien pels carrers de Pedregar, la Canal i la Canaleta. El polvorí, que inicialment estava situat al carrer del Pedregar, va ser traslladat al costat de la torre de Santa Caterina el 1949.

A partir del 1949 la plaça militar de Manresa es va constituir en seu de la 42 Divisió, amb els batallons Barcelona IV i Catalunya IV. El 24 de març del 1965 els soldats de Manresa van marxar cap a la casernes de Berga i Lleida i la instal·lació va passar a l'Ajuntament i va finalitzar la història militar manresana.