La Fundació Germà Tomàs Canet va reaccionar, ahir mateix, mitjançant aquest diari, a les queixes dels refugiats. Pel que fa al tema més reiteratiu, el de l'alimentació, va informar que «hem sol·licitat a l'empresa externa [que se'n cuida] un informe per aclarir la situació». Aquesta empresa -Serunion- va reaccionar ahir al vespre defensant la qualitat de la seva feina tant pel que fa a l'elaboració dels menús com als protocols i als proveïdors, i exposant alhora diverses certificacions de qualitat que ho avalen després de més de trenta anys «desenvolupant serveis d'alimentació a tot Espanya».

La fundació va destacar que «una gran majoria d'usuaris de la Llar Sant Joan de Déu estan contents i agraïts de l'atenció que estan rebent. Tenen cobertes totes les necessitats quant a escolarització, atenció sanitària, atenció legal, etc. Malgrat tot, es tracta de persones que vénen d'una situació molt complicada, que han vist truncats els seus projectes vitals i que tenen un gran ressentiment social. A més, sovint les expectatives que tenen no concorden amb el que troben quan arriben aquí (els han dit que anirien a Barcelona i arriben a Manresa, que tindrien un pis i estan en una residència com és el nostre cas). Per tant, una primera feina dels professionals és acompanyar-los en tot aquest procés d'adaptació».

Els voluntaris no es queixen

Quant a l'aspecte del menjar en concret, va explicar que «tenim el suport de persones voluntàries i personal de pràctiques -persones de Manresa- i mai s'han rebut queixes per part seva, tot i compartir les estones dels àpats amb les persones ateses». Alhora, les fonts de la fundació van remarcar que «tenim un servei contractat amb una empresa externa que compleix la normativa vigent» i que «s'han fet constants modificacions per ajustar al màxim les possibilitats del servei d'àpats a les sensibilitats diverses de totes les persones ateses», ja sigui per temes d'al·lèrgia, de diabetis o pel menjar halal.

Pel que fa als temes de salut, va subratllar que «no és cert» que no s'hagi tingut cura de les persones amb problemes de salut. «Tothom ha estat atès i derivat en funció de la seva situació. Els tempos no els marca la Llar sinó el nostre sistema de salut». El cas de sarna (un), polls (dos), retrovirus (un) i amigdalitis i gastroenteritis els va confirmar, i va constatar que s'han tractat de la manera més convenient.

Els refugiats que estan en la primera fase d'acollida es van queixar que cada mes reben 50 euros (els adults, i 19 els menors) per a les seves despeses i que de tot han de presentar factura. Des de la fundació ho van negar de manera rotunda. «La utilització d'aquesta ajuda no està subjecta a justificació de cap tipus, per tant, poden gestionar-la sota el seu criteri sense haver d'entregar en cap moment factura o comprovant de la despesa realitzada».

Finalment, sobre el tema de la roba, recalcava que «el servei de bugaderia que ofereix la Llar és un servei complementari a les actuacions que preveu el programa [d'acollida], per tant, la seva utilització és gratuïta i voluntària per part de les persones ateses».