El ciberassetjament és un fenomen present (també) als instituts de Manresa i el 9 % dels alumnes d'entre primer i quart d'ESO en pateixen habitualment. D'altra banda, gairebé el 3 % dels estudiants són agressors i exerceixen ciberbullying. A més, hi ha l'1,5 % dels joves que, són, alhora, víctima i agressor habituals de ciberassetjament. Aquestes són les principals conclusions a què ha arribat un estudi fet a partir d'una mostra de més de mig miler d'estudiants de primer a quart d'ESO de centres de Manresa per part de cinc residents d'infermeria i de medicina de l'ICS Catalunya Central, que han triat el ciberabullying com a temàtica del seu treball de final de residència.
La investigació ha anat a càrrec de les residents d'infermeria familiar i comunitària Patricia González i Laura Domínguez; i les residents de medicina familiar Viviana Bazante, Àngels Casaldàliga i Miriam Pla. Les autores de l'estudi han posat sobre la taula unes dades que podrien ser intuïdes pel marc general, però que mai no havien estat demostrades científicament abans en l'àmbit de Manresa. De fet, la xifra que indica que el 9,06 % d'alumnes de Manresa són víctimes habituals de ciberassetjament està en sintonia amb les dades de què es disposa d'àmbit català i espanyol, que assenyalen que hi ha un 10 % de víctimes de ciberbullying a Catalunya i un 7%, a Espanya.
Quan s'és víctima i agressor
L'anàlisi ha posat de manifest altres dades significatives, com que l'1,5 % de les víctimes són, al mateix temps, agressors. En aquest punt, les autores de l'estudi sostenen que «habitualment es tracta d'adolescents que són víctimes en un àmbit, com per exemple, l'institut, i quan perpetuen les agressions es troben en un altre espai, com pot ser a casa seva». Afegeixen que «hem vist que «el fet de ser víctima augmenta 9 vegades la possibilitat de ser agressor».
Més connexió, més assetjadors
L'estudi, titulat «Joves Online: prevalença de ciberbullying i els seus factors associats a Manresa», també indica que hi ha una relació entre el nombre d'hores que els joves passen connectats a Internet i les possibilitats de convertir-se en assetjador. Així, a partir de les quatre hores de connexió, «augmenta el risc de ser agressor. Amb menys de quatre hores, hi ha l'1,5 % de ciberassetjadors, i amb més de quatre hores, el percentatge es quadruplica, amb el 6,2 % d'agressors.
Víctimes amb baixa autoestima
El nivell d'autoestima també és un factor que es relaciona, en aquest cas, amb les probabilitats d'esdevenir víctima de ciberassetjament: el 25 % de les persones víctimes habituals de ciberbullying, mentre que el 7,1 % dels agredits té una autoestima entre mitjana i alta. Preguntades sobre si la baixa autoestima de les víctimes de bullying és causa de l'assetjament o conseqüència, les residents assenyalen que «altres investigacions indiquen que qui té l'autestima baixa tendeix a convertir-se, més fàcilment, en víctima d'assetjament.
Més risc si la mare treballa
Aquestes conclusions que fan referència a les hores d'ús d'Internet o al nivell d'autoestima són similars a les obtingudes en estudis previs sobre ciberassetjament. En canvi, les residents han descobert que hi ha una relació entre el fet que la mare del jove treballi i que aquest sigui víctima. Les autores han analitzat tant la situació laboral del pare com la de la mare, i mentre la condició del pare no és rellevant, les investigadores sostenen que «el fet que la mare treballi és un factor de risc de ser víctima. Els fills de mares treballadores tenen el 2,9 vegades més de possibilitats de patir ciberbullying que els fills de les no treballadores».
Els resultats de l'estudi, en xifres
