Un estudi de l´Observatori Contra l´Homofòbia (OCH) fet en dos instituts públics de Manresa, amb una mostra de prop de 300 alumnes d´entre 3r d´ESO i 2n de batxillerat, i de formació professional, demostra que els comportaments de discriminació i violència cap a les persones del col·lectiu LGTBI són molt habituals entre els joves estudiants de la capital del Bages.

Així, un alt percentatge d´enquestats, el 75 % en un institut, i el 60% en l´altre, admeten haver presenciat insults directes cap a persones LGTBI aquest curs escolar. També hi ha uns destacats percentatges d´alumnes que han estat testimonis de rumors i comentaris (el 68,2% i el 60%); i burles, imitacions i gestos cap a persones LGTBI (el 54,2% i el 47%).

Amb proporcions també rellevants, estudiants consultats admeten haver presenciat amenaces cap a persones gais, lesbianes, trans, bisexuals o intersexuals (el 24% en un centre i el 7% en un altre), i fins i tot, pallisses (amb uns alarmants percentatges: el 18 % en un centre i el 7%, en un altre).

L´estudi, realitzat el curs passat, té com a finalitat obtenir dades per establir les condicions per què els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trans i dels grups en els quals s´integren siguin reals i efectius, facilitant la participació i la representació en tots els àmbits de la vida social i contribuir a la superació dels estereotips que afecten negativament la percepció social d´aquestes persones. L´anàlisi posa en relleu que la presència d´aquest tipus de discriminacions no vol indicar necessaràriament l´existència de bullying homofòbic, però, assenyala que sí que hi ha un risc que acabin desembocant en casos de bullying homofòbic.

Espais segurs: família, amics i escola

L´estudi demostra que els alumnes perceben la societat en general com l´espai més hostil per a les persones LGTBI, i que, en canvi, les relacions properes com amistats i família són vistos com espais més segurs. L´espai educatiu també és una zona segura, on creuen que els professors tractaran l´alumnat «amb normalitat» independentment de la seva orientació sexual.

Dones, una mirada més oberta

De l´anàlisi feta a 179 estudiants d´un centre i 100 més d´un altre, es desprèn que les dones tendeixen a ser «més obertes i receptives» amb les persones del col·lectiu LGTBI i que, en canvi, els homes «es veuen més pressionats per valors associats a la masculinitat hegemònica».

Per començar, hi ha més dones que homes que no s´identifiquen com a heterosexuals. En un institut, el 88 % de les noies es defineix com a heterosexual, mentre que el 8,4 % assenyala que de vegades se sent atreta per dones. En canvi, el 96,2 % dels nois es declaren heterosexuals. En el segon institut, el 74,4 % de noies s´identifiquen com a heterosexuals, mentre que fins al 20,9 % assenyala que se sent atreta, a vegades, per dones; i el 2,3 % declara sentir atracció per persones del seu mateix sexe. Per contra, el 86,3 % dels homes s´identifica com a heterosexual.

Les dones són també, davant dels homes, les que coneixen més persones del col·lectiu LGTBI. Així, el 93,5 % i el 82 % en cada un dels instituts diu que té coneguts LGTBI i el 71,1 % i el 68,5 % de noies diuen que tenen amistats properes del col·lectiu LGTBI. En canvi, el percentatge de nois amb amics LGTBI es mou entre una forquilla del 36,5 % i el 58,5% en els dos centres.

A tot això, s´hi suma que les dones, en tots dos instituts, tornen a mostrar una actitud més favorable davant la diversitat afectivosexual, en la qual l´estudi els demanava la seva reacció davant, per exemple, dues dones fent-se petons o que un amic els digués que és bisexual. En l´estudi es torna a assenyalar que aquest fet «encamina la hipòtesi plantejada sobre una apertura més gran per part de les dones i una hostilitat més gran per part dels homes, possiblement per la regidesa del model hegemònic masculí».

El trans, el grup menys visible

D´entre el col·lectiu de persones lesbianes, gais, trans i bisexuals, en general el grup gai és qui té més difusió. Les lesbianes i bisexuals tenen un coneixement similar entre l´alumnat, i són els segons una mica més visibles.

D´altra banda, l´estudi, en les seves conclusions, titlla de «preocupant» que les persones trans siguin de bon tros les més invisibilitzades, sobretot en els cercles propers a l´alumnat, com són les amistats o persones conegudes de l´entorn. De fet, el 64 % dels enquestats d´un centre i el 48,3 % de l´altre admeten no conèixer ningú transsexual.

Aquesta desconeixença cap a persones trans també queda palesa en el punt en què els investigadors demanen als alumnes que citin personatges coneguts trans i els estudiants dels dos centres referencien, per exemple, Carmen de Mairena, que és una figura transgènere, o Conxita Wurst, que es presenta com una «dona amb barba». Per això, els autors de l´estudi, recomanen «treballar la distinció entre orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere».

Nascuts a fora, més prejudicis

Respecte als esterotips, els homes tendeixen a reproduir-ne més que les dones. I les persones que han nascut fora de l´Estat espanyol també tendeixen a tenir més prejudicis, que els nascuts a Espanya.

Un element que destaca l´anàlisi en les seves conclusions és que hi ha diferències entre els estereotips i prejudicis entre l´alumnat de l´Estat espanyol i l´alumnat estranger. Aquestes diferències, apunten, poden ser causades «per les diferents visions de l´homosexualitat en diferents països». També cal destacar que en el grup de persones estrangeres es mostra una varietat més gran de respostes davant dels perjudicis i estereotips, i que en les persones nascudes a Espanya les opinions són més homogènies.

Crida l´atenció en aquest punt que dins el col·lectiu no-heterosexual hi ha persones que estan d´acord amb alguns prejudicis, cosa que pot estar relacionada amb diferents factors com l´homofòbia interioritzada i la rigidesa dels models hegemònics de gènere.