L'ExpoBages és el principal aparador de l'activitat econòmica de la Catalunya Central cap a l'exterior, però necessita poder-se ampliar per continuar desenvolupant el seu paper d'ambaixador i refermar-se com a pol d'atracció de visitants. Així es va posar de manifest en l'acte inaugural que es va fer ahir al migdia a l'institut Lluís de Peguera de Manresa, amb presència del president de la comissió organitzadora del certamen, Llorenç Juanola; l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el regidor Joan Calmet, el president de la Cambra de Comerç, Pere Casals; i el secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Joan Aregio, que hi va ser com a convidat.

Juanola va posar de manifest la importància d'aquesta fira, «que és la més gran i la que té més història de la Catalunya Central», i en va destacar «l'esperit ciutadà i el seu caràcter transversal», que fan «que cada cop hi hagi més entitats que vulguin participar-hi». Va dir que el fet d'haver retornat la fira al centre de la ciutat ara fa sis anys ha contribït a reforçar aquest paper de projecció exterior que desenvolupa, i també el seu atractiu, «que fa que aporti diners a la ciutat i al comerç».

La Cambra demana més espai

Des de la mateixa Cambra de Comerç, Pere Casals també va valorar els beneficis que l'ExpoBages té per a la ciutat i la comarca, però en va demanar una projecció encara més gran: «S'ha d'ampliar l'abast d'aquest esdeveniment» amb l'objectiu d'enfortir la fira com «l'instrument per donar a conèixer a tothom que aquí hi ha cultura, patrimoni i riquesa». Va admetre que «aquest any teníem més coses per mostrar i més espai per ocupar, però no hem acabat de trobar la solució», i va manifestar la voluntat de treballar-hi de seguida per solucionar-ho de cara a properes edicions: «Si tenim gent, esdeveniments i cultura per mostrar, també hem d'aconseguir tenir l'espai».

Per la seva banda, Aregio va parlar de l'ExpoBages i de la Fira de l'Ascensió com un reflex de l'activitat econòmica de la Catalunya Central i, a petita escala, «de la diversificació de l'economia catalana». Va dir que fires com aquesta serveixen per dinamitzar econòmicament els territoris, amb el repte d'afrontar «una nova revolució industrial, que no és una evolució, sinó una ruptura amb el model anterior», i que es reflectirà en camps com el de la recerca i la intel·ligència artificial.

Finalment, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va destacar «la bona salut» d'ExpoBages, si bé també va remarcar la necessitat d'aprofitar-la per «insistir en el nostre protagonisme», entenent que, de cara enfora, «no hem acabat de fer perceptible la realitat territorial (amb referència al concepte de la Catalunya Central)».

Acabats els parlaments, la historiadora Lluïsa Font va explicar en una ponència les cinc fires històriques de Manresa que es van desenvolupar a l'entorn de l'institut Lluís de Peguera, els anys 1952, 1957, 1978, 1979 i 1980.

«Som els Gossos de Manresa»

En el transcurs de l'acte d'inauguració d'ahir, Junyent va lliurar al grup manresà Gossos el Pollet d'Or, amb què es distingeixen persones o entitats que projecten Manresa a l'exterior. En nom del grup, Natxo Tarrés va recollir un guardó «que ens honora», i va voler dedicar-lo a la ciutat de Manresa, «que sempre ens ha donat suport i ha confiat en el nostre projecte».

Gossos ha rebut el Pollet d'Or en reconeixement als seus 25 anys de trajectòria musical, durant els quals «hem volgut portar el nom de la ciutat al món, que és la nostra responsabilitat», va dir Tarrés, i va assegurar sentir-se'n orgullós: «Sempre diem que som els Gossos de Manresa».

Tarrés també va recordar els seus anys d'estudiant al Lluís de Peguera, on ahir se celebrava l'acte, i on va compartir aules amb el seu company de grup musical Oriol Farré. Uns temps que «recordem amb caliu, amor i una certa enyorança».